La cangura

La cangura passa
i traspassa.
Tu dius que hi vols anar,
a Sidney.
Jo dic que hi vull anar,
a Austràlia.
Però ningú no hi vol anar,
a noces.

Mari Chordà. No com un so. 2022

Pròleg de Meri Torras Francès.

Llanço

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la
paraula naufragi.

Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la
paraula carícia.

Entro en el mar, i les onades aprenen a dir el
meu nom.

34

Gemma Gorga. Llibre dels minuts. 2006

Premi Miquel de Palol 2006.

La Marina juga al sol

La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
li passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.

Olga Xirinacs

Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà

Pròleg: Teresa Colomer

Temps

Tot es mou.

Corrents d'aigua subterrània
desgasten els nostres peus,
com còdols.

Sabem que tot passa
i res no espera.

Sabem que l'erosió
també dibuixa camins
a les nostres geografies.

Però no en sabem,
de rebre
la riuada del temps
amb la vall d'uns braços
que només coneixen la sequera.

De: Tsunami

Sònia Moya. Silur. 2019

Premi de Poesia Narcís Lunes i Boloix 2018

Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

Pròleg de Mireia Calafell

Bon blat

Damunt del blat que oneja
                         com una mar daurada
de rígides escumes
                         i d'estimats perills,
l'ocell esquinça l'aire
                         amb la ganivetada
del xiscle i la brunzida
                        que el llança a mil camins.
Es vinclen les roselles
                         al sol, enfebrosides,
rojos com mai els pètals
                         que envejaria el foc;
mentre, porugament,
                         les dolces margarides
esperen joves mans
                         que les prendran per joc.
Petjant lleugerament
                         la terra assolellada,
colrada, cama nua,
                         l'escot desajustat,
la noia passa i canta.
                         L'atura l'abraçada
del segador garlaire,
                         forçut i ben plantat.
Alena sobre el camp
                         la calda del migdia
amb una bafarada
                        madura, de bon blat.
                    

De Vivències (Obra poètica inèdita)

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

Art de simplificar

Qui digui que no passa res
és ignorant o miserable.

Què vol dir que no passa res
si tot passa de manera contínua?

Tot és molt més senzill
i molt més complicat
al mateix temps.

Jaume C. Pons Alorda. Mil súmmums. 2022

Il·lustracions de Cristòfol Pons.

Epíleg de Teresa Pascual.

L'enganyapastors

Els qui vindran, temps a venir
veuran un dia el que veig ara:

La neu com brilla al dematí,
la neu deserta de la tarda.

Gota sorgida del mirall,
un raig d'estela tot just nada.

I el vol de l'enganyapastors,
que al mateix punt de l'aire passa.

De Contrapunt.

Josep Sebastià Pons. Poesia catalana completa. 2019

Introducció, edició i notes a cura d'Eusebi Ayensa.

Epíleg de Pep Vila.

Si ens acabem

Potser d'aquí uns quants anys
tindràs una recança
quan miris a la lleixa
els llibres sense endreces
—allò que passa sempre
quan fas una renúncia
i el cop no ve quan vols
i no l'esperes—
Potser ja no hi seràs
quan trobi un juny precís
l'ex-vot que vaig guardar
com una ofrena
—Allò que cada cop
te'n vols desfer
i el cor t'atura—
Potser serà bonic
qui sap si vindrà sa,
l'enyor de qui ara som
—no sé què n'haurem fet
de la memòria,
no sé ni si en tindrem—
Potser no serà res
farà un mossec de mal
i serà curt
potser serà vermell
potser, de matinada
potser ni tan sols és.
Potser —qui ho sap—
ni passa.

Míriam Cano. Vermell de Rússia. 2020

El cap del carrer

La palma de la mà
de dàtils no en fa pas,
i a la planta del peu
oi que no t'hi enfilaràs?

La taula té potes, sí,

però ves que no marca el pas.

I el tren, tot i que té cua,

no la remena pas.

Doncs el carrer també té cap

però no hi raona:

igual com passa

amb més d'una persona.

Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014

Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal

Càlcul de probabilitats

Cada vegada que un propietari de la terra
proclama
per a treure'm aquest patrimoni
hauran de passar
damunt del meu cadàver
hauria de tenir en compte
que a vegades
passen.




(Poesia traduïda per a aquest blog)

———————————————

Cálculo de probabilidades


Cada vez que un dueño de la tierra
proclama
para quitarme este patrimonio
tendrán que pasar
sobre mi cadáver
deberia tener en cuenta
que a veces
pasan.



Mario Benedetti, dins,


Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015

Edició: Jaume Subirana

Pròleg: David Fernàndez

preludi

Un dia vam creuar els mots.
L'avançada d'un exèrcit desarmat,
el preludi de les converses
que van venir després
per prendre'ns la veu
i quedar-se a la memòria.
Un dia vam creuar els mots,
sense saber que
des de llavors deixaríem
de ser vies de tren,
carreteres paral·leles,
per tancar cercles
i esdevenir amics i amants
perpendiculars.
La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.




Anna Garcia Garay. Els mots encreuats. 2012

La finestra

Que tafanera que és, la finestra!

Tot el sant dia mira el carrer;

sembla que compti la gent que passa

i que vigili on va i d'on ve.

Li ho consenteixo perquè és discreta

i no té el vici de criticar;

i per més coses que vegi o senti

mai de la vida no en parlarà.

Joana Raspall. Escaleta al vent. 2002

Il·lustracions: Picanyol