Companyia

Bufa el vent i tot canta
i és de nit i tot calla i tot canta

i des de dins del cantar tot
- perquè és que canta tot -
algunes coses callen
un marge un roc algun racó
que fins l'alè s'aguanten
perquè tot canta
perquè és que canta tot

i el vent bufa amb la olor
dels tarongers en flor

                           4 d'abril, any 14
                             entre Pego i Oliva

Enric Casasses. El nus la flor. 2018

recanvi de llum

s'esborra el sol rere els núvols,
en queda prenyat el cel,
s'encén el far.
i el far comença a estirar la lluna,
gairebé al ple. recanvi: res i aire.
companyia que es fa
un extrem a l'altre.



Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017

No sé ballar de Puntetes

No sé ballar de Puntetes -

Ningú no em va ensenyar -

Però a vegades, en la ment,

M'envaeix una Joia,

Que si Sabera Ballet

Trauria al defora

Un volantí que empal·lidiria una Companyia -

O tornaria una Diva, boja,

I encara que no tingués Vestit de Gasa -

Ni als cabells, cap Rínxol,

Ni en Públic saltara - com els Ocells -

L'Urpa a l'aire -

Ni m'enlairés com un Baló de Plomes,

Ni girara en rodes de neu

Fins a desaparéixer de la vista, en so,

M'aclamaria el Públic -

Tot i que no sap ningú que conec l'Art

Que esmente  - fàcil - Ací -

Ni cap Cartell m'exalta -

Hi ha ple com a l'Òpera -

Emily Dickinson. Amherst : LXXX poemes. 2004

Traducció i edició: Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick

Cançó de caminant

A punta d'alba me'n vaig,
l'estrella del dia em mena:
clara i blanca, pel damunt
de la mar i de la terra.
El peu trepitja amb delit
i el cor dins el pit batega.
Adeu, riera gentil,
l'estrella del dia em mena.

S'acosta el sol per llevant
i tots els estels apaga,
però en el cel del matí
una llum hi crema encara.
Els meus passos se n'hi van,
se me n'hi va la mirada.
Adeu, romaní del bosc,
no m'ajupiré a aplegar-te.

Damunt el roure i el pi
els ocells canten i volen.
La muntanya l'han vestit
els brucs i la farigola,
i les vinyes fan claror,
i el llargandaix s'hi retorça.
Lla baix, perduda i roent,
l'estrella del dia plora.

A punta d'alba me'n vaig,
el bastó per companyia.
Enrera deixo el xiprer,
enrera deixo la vinya.
Ni escolto el cant dels ocells,
ni la riera que llisca.
El meu cor vol abastar
l'estrella del dia.



Tomàs Garcés. Vint cançons i altres poemes. 1949

A la lluna

Que estàs pàl·lida de cansament,
de pujar al Cel i contemplar la Terra,
i de vagar sense companyia
entre estels d'un diferent llinatge?
I de mudar, talment un ull consirós
que no troba cap objecte digne de la seva lleialtat.



Percy Shelley. Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts. 1990

Textos en llatí i anglès amb traducció al català.

Edició: Nona Arola, Magda Rovira i Pep Julià.