Aquestes branques baixes t'ofereixen
tota mena de fruits i els pots collir
bo i assegut.
De cor ho dic: voldria
no ser massa exigent; que no fes mai
nosa a ningú, i saber conservar
ben aplomats els sentiments.
En l'ordre que m'imposo
no hi ha desistiment
ni dubte ni refús; només la clara
voluntat d'estimar i aquest recurs
-branques plenes de fruits-
de les paraules.
Miquel Martí i Pol. L'hoste insòlit. 2000
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dir de cor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dir de cor. Mostrar tots els missatges
10 de juny 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)