Canvi d'estació (equinocci)

Fons d'armari
ーconverses per tenir.
I el dia de la tria constatar
que ja ni una paraula no fa la teva mida.

I cal ventilar l'estança.

De: esvorancs

Montse Gort. Anem camí de casa. 2021. P. 50

Jo no vull ser com tu

Arrossegues lleument la cama dreta,
encara que l'artritis no és, ni de molt,
el pitjor dels teus mals.
Mentre t'escolto, assentint amb el cap
al teu monòleg llunyà,
observo com tragines el pes dels altres,
i una nova mirada em retorna
la desfigura de la teva vellesa
i, amb ella, la buidor de la teva absència.
 ーSaps una cosa mare? Jo no vull ser com tu,
no regalaré la vida als altres
ni els deixaré que triïn per mi.

Bel Granya. Mudar de pell. 2016

També es troba a:

«Extirpada de tu, mare»

Relacions entre mares i filles.

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023. P. 179-180

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

Llegir

Fa un dia rúfol, avui.

La petita es neguiteja,
es belluga, es remou,
massa hores engabiada.
«Juga un xic», li diu el pare.

Se'n va cap a la cuineta
sense ni mica de ganes
de fer sopes per a la nina,
i encara menys de banyar-la.

Tombada sobre l'estora
amb la pluja per companya,
entre un escampall de llibres,
tria aquell que més li agrada.

Treu de sobte el caparró
per preguntar-li a la mare
si llegir també és un joc.
Què li diríeu, canalla?

Surts a jugar?. 2018

Text de Núria Freixa Domènech.

Il·lustracions de Sofía Lana Martín.

Pròleg d'Isabel Ortega Rion.

com la sorra del desert

com la sorra del desert
en periple de dècades
fertilitzant la selva amazònica

partícula de pols
que cega la mirada

bandejar la urgència
la multitud  el flagell

triar ser menester
esdevenir causa 

De: #eixam

Maria Antònia Massanet. Aus de ramat. 2019

Epíleg de Lola Nieto.

Al vespre li pregunte a ma mare

Al vespre li pregunte a ma mare,
en secret després de  les campanades,
com he d'interpretar els dies
i preparar la nit.

En el fons demane sempre
poder contar-ho tot,
triar els acords
d'entre els sons que m'envolten.

Juntes escoltem en silenci:
ma mare em somnia de nou,
i toca, com cançons antigues,
el to major i menor del meu ésser.

De: Gedichte 1948-1953 = Poemes 1948-1953

Ingeborg Bachmann. Poesia completa. 1995

Traducció de Teresa Pascual i Karin Schepers.

Títol original: Sämtliche Gedichte.

Poemes en català i alemany.

Fidelitat

               Sigues fidel a les petites coses.
                       JOAN VINYOLI

Si fos fidel a les petites coses,
segur que ara mateix no fora aquí:
fent-te cas em deixaria de noses
i amb gran convicció diria que sí.

Però, digues, què és petit o no ho és?
Es tracta d'un veritable dilema:
ara mateix, jo, si triar pogués,
triaria sense dubtar el poema.

Perquè és reconcentrat i molt petit,
tan atapeït com una castanya;
torrat, embruta el capciró d'un dit
i fa bé i fa mal i mai no t'enganya.

És així que es fa gran a la vegada:
s'infla per escampar sentit i esclata;
no hi trobes aquell gust de menja fada
sinó que colpeja, revifa, mata.

Per'xò aquells que encara som fidels
als poemes que fan que el món grinyoli
et tenim al més alt dels nostres cels,
a tu, corsecat poeta Vinyoli.

Marcel Riera. Altres veus. 2017

Premi Pollença de Poesia 2016

Esclat

Miraves i triaves les ceres de la capsa,
tecles de colors ben arrenglerades,
melodies entre els dits.
Teclejaves fúcsies, malves, liles,
pluja de blaus, ocres, i roigs.
Triaves notes, feies escales i cançons,
dibuixaves mons i esclataven simfonies.

Clara Mir, del grup de poetes "7 de Cors"

Dins del llibre:

Trencadís. 2015

Pròleg: Francesc Parcerisas
Disseny de la coberta: Leonci Canals

Arbres de buit

És com si no sabéssim si en els troncs
hi hagués fusta anellada o tan sols buit.
Fer-se gran no és saber quin bosc és fals,
distingir el que està buit de l'arbre ple.
Més aviat és triar voler amagar
grans quantitats de res sota l'escorça.
I anar oblidant la fusta tot fingint
no saber si en els troncs hi queda vida.

Clara Ballart. L'aigua entre les coses. 2022

37è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, 2021.

Pròleg de Meri Torras Francès.

Triar

No t'ha triat l'atzar.

T'has triat tu.

                     I tu has triat
la veu i les paraules,
el pla revers dels somnis,
els ulls llisquents damunt de l'aigua,
les voltes que has girat,
els horitzons inútils.
Tu t'has triat, no t'has traït.
I això, això, és tot.

Rosa Font Massot. Temps el·líptic. 2022

Arca oberta del meu pit

Potser fou un galop de poltres i de jònecs,
un sord clapoteig pels bassals buidant sang
que feia més de trenta anys que era estancada i espessa
a l'arca del meu pit bombat que ara se us obre.
I vol que vinguin les deshores perquè empenyin amb força,
per teixir-nos amb vares cegues de noguera tipa
un cant i cistell comú que aplegui crits i llàgrimes,
alhora que mans plenes d'alegria i de carretades de fàstic,
per entreveure albades d'amor virolat en les tardors.

Que sigui aquí on jo, amagat dels sols d'hivern,

                                              amarrat als oblits,
davalli per les lloses de tantes vides i vagi encaminant
aquest fosc i ombrívol ramat de paraules,
                    totes elles viscudes i triades.

Luís G. Tosar. Invocació d'un temps : poesia, 1986-2000 = Invocación dun tempo : poesía, 1986-2000. 2001

Textos en català i gallec.

Traducció de Pau Joan Hernàndez.

Pròleg de Pere Gimferrer.

La fruitera

             A Josep López Fabregat,
                                el meu pare

Mai no agafaves la darrera mandarina de la plàtera,
sempre esperaves
que tots haguéssim triat ja, per triar tu.

Triaves del sobrer, i ho feies com si res;
de tan content sovint ni ens adonàvem
de la teva petita renúncia diària
que era gran, en un nen que havia passat fam
i ara cedia de grat a la dona i les filles
ーla fruitera assortida de pomes i de plàtansー
la cítrica alegria del caprici.

No és més generós qui més dona (somreies)
sinó qui més es pren.

I el goig de donar amor sense minvar d'amor,
s'aprèn, potser, ensorrant les mans dins la fruitera
o fent esclatar en suc els grills de mandarina
sota els teus ulls feliços de callar.

Laura López Granell. Forat. 2014

Estimo aquest poble

***

Estimo aquest poble que viu a contrapèl,
que compta cada any com un segle,
que infanta, que dorm i que crida,
retort i collat a la terra.
Amb l'orella a cau de frontera
reculls cada so, sense tria,
tot és ocre, ocre i més ocre,
en l'erma vessant maleïda.

                  

                     Octubre de 1930

De: Poemes II.


Óssip Mandelstam. Armènia en prosa i en vers. 2011. P. 115

Edició, traducció i notes d'Helena Vidal.
Introducció de Gueorgui Kubatian.

Flamenc

Dins l'aigua mansa, ell,
color de rosa,
lentament es posa.
Les potes són dues canyes,
el bec negret i encorbat,
i el coll com un tub de goma
cargolat.

Els flamencs són elegants,
trien, per al seu banquet,
crancs, algues i algun peixet,
i de les gambes són fans.

Quan s'envolen cridaners,
a centenars i milers,
deixen el cel tot rosat,
i el públic bocabadat.



Josep Vallverdú. Bestiolari 2. 2017

Il·lustracions: Manuel Cusachs

Pròleg: Josep-Lluís Carod-Rovira

Les meves, són històries per vendre pels carrers

Les meves, són històries per vendre pels carrers.
(Jo era menut, passava
el del Crimen de Cuenca,
espellifat i picat de verola,
amb l'escreix d'un borni,
i una vara de freixe
per indicar l'horror dels episodis.)
N'hi ha de grogues
com la flor de l'acàcia i els canaris,
de verdes com les fulles del bambú,
de vermelles com postes de sol i tomàquets madurs,
i de blaves també, com els ulls de les noies.
Però no les venc encara,
el temps és inclement,
esperaré una nova primavera,
quan el colom, ai, de la pau
s'aculivi al penell de l'alcaldia
i emmudeixi el galàpet,
quan torni Sant Francesc
i a corre-cuita amaguin capes pluvials i mitres,
i tots mengem al mateix plat
i tots bevem d'una sola aigua.
Qui no entengui
que es tanqui en cambra fosca,
que es pegui fort al pit
i es posi pedres a la boca.
N'hi haurà de tots colors,
per dar i per vendre,
per recordar què fórem
i allò que podem ser.
A cada u seny i bondat
per a triar la seva.




Xavier Benguerel

 Es troba en el llibre:


Antologia de la poesia social catalana. 1970

Edició d'Àngel Carmona.

1953

El dia aquell que vas furtar la rosa
i corries abans que pogués enxampar-te algú,
per primera vegada
creixies.
I vas sentir per primera vegada
el calfred de la seua mà en la teua.
Qui era ella...?
Només sabies aleshores
que eren vells contes convinguts
els Reis Mags i l'home del sac.

Allò fou el primer revolt del teu sender
o el primer moviment d'aquest vinil
que com totes les músiques
s'acaba en solc segur.
I aquell dia triares de per vida.



Antoni Prats, dins,

Reduccions : revista de poesia, 2006, núm. 85, p. 46

He triat

He triat les arrels cap a tu.
Els baixos continus que ens sostenen.
Cerco els incendis als teus esvorancs.
Branques cremades alçades per rebre el plugim.
Fendeixo.




Laia Noguera i Clofent. Triomf. 2009

Premi Miquel de Palol 2009

Volem

Nosaltres no volíem dir l'amor
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.




Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018

Pròleg: Feliu Formosa

Paisatge interior

Primer miro els paisatges
i trio un redol d'arbres
que sembla fugir del bosc,
o un puig que enarbora,
solitari, tota la solitud
del pla que domina.
I llavors em miro a mi mateix,
no exempt de comprensió,
i torno als homes.



Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991

Pròleg de D. Sam Abrams

Estratega

Com en Tirant lo Blanc que amb molta disciplina
en el camp de batalla un a un va organitzant
els seus valents soldats amb ell al capdavant
per tal de derrotar l'armada sarraïna.

O com en Kasparov que rumia i rumia
quina peça ha de moure i on la situarà,
un cavall?, un alfil?, la reina? I si ho fa
quins seran els efectes futurs d'aquesta tria?

O bé com en Frank Rijkaard que adopta canvis dràstics
si l'equip va perdent i disposa de poc
temps i llavors canvia el sistema de joc
o s'encomana al geni d'un dels quatre fantàstics,

doncs d'aquesta manera amb enginy i constància,
el poeta esdevé un domador de tots
els recursos de la llengua en cada circumstància,
esdevé un estratega d'un escamot de mots.



Montse Bastons i Garcia. El camí de la veu, 2008
Pr.: Carles Duarte i Montserrat
Epíleg: Vinyet Panyella

Ho deia Xènius

Ho deia Xènius. "Teresa és un nom que té mans;
capaç de la carícia, de l'abraçada i de la labor.
Teresa és un nom a la vegada modest i molt fi.
Teresa és un nom feiner." I a fe que, tenint al
davant la Sra. Rovira, les paraules del Glosador
esdevenen profecies. Filla del polític i historiador
Antoni Rovira i Virgili, ha conegut més d'una
maltempsada, però amb autèntic tremp noucentista
sap convertir la dissort en saviesa i generositat
vers els altres. Ella ha estat una discreta Ariadna
que ha dedicat la seva vida, com si res, a fer
sortir els llibres del laberint amb una força
delicada i tenaç: la gràcia de l'atenció, el gest
amorós de qui se sap marmessora d'un tresor.
Triar, endreçar, recomanar són accions contra
l'oblit i la ignorància, de sòlid i pacient triomf
contra la barbàrie. Deixant l'amable aixopluc
de l'arcada de la galeria de casa de la Teresa,
ressona encara més endins el vers carnerià:
El temps, encara temps, de quietud s'emplena.



Martín, Laia. El subtil teixit de la polidesa. Entrevista a
Teresa Rovira. Escola catalana. 409 (2004), 32-40 p.