Ho deia Xènius. "Teresa és un nom que té mans; capaç de la carícia, de l'abraçada i de la labor. Teresa és un nom a la vegada modest i molt fi. Teresa és un nom feiner." I a fe que, tenint al davant la Sra. Rovira, les paraules del Glosador esdevenen profecies. Filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili, ha conegut més d'una maltempsada, però amb autèntic tremp noucentista sap convertir la dissort en saviesa i generositat vers els altres. Ella ha estat una discreta Ariadna que ha dedicat la seva vida, com si res, a fer sortir els llibres del laberint amb una força delicada i tenaç: la gràcia de l'atenció, el gest amorós de qui se sap marmessora d'un tresor. Triar, endreçar, recomanar són accions contra l'oblit i la ignorància, de sòlid i pacient triomf contra la barbàrie. Deixant l'amable aixopluc de l'arcada de la galeria de casa de la Teresa, ressona encara més endins el vers carnerià: El temps, encara temps, de quietud s'emplena. Martín, Laia. El subtil teixit de la polidesa. Entrevista a Teresa Rovira. Escola catalana, 409 (2004), 32-40 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
06 de febrer 2016
Ho deia Xènius
Etiquetes de comentaris:
biblioteques,
Entressen kirjasto,
Espoo,
Finlàndia,
Martín [Laia],
noms,
polidesa,
Rovira [Teresa 1918-2014],
temps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada