del cor de l'invit que li venia darrere,
anés on anés per protegir-lo.
Li ha agafat la destral,
i ha obert una escletxa
en la soca d'una alzina.
Ha disposat la paraula dintre
en l'ànima de l'arbre.
Ha clos amb fent la ferida
i s'ha assegut als seus peus.
Que plogui encara espera.
Els llibres tenen carn d'arbre
i, com ells, un poder atàvic:
créixer arrelant en el cor
de tothom que els estima.
Andreu Escales, dins,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada