 |
Inventem-nos un cant.
No són vàlids
els compassos que marquen els altres.
Inventem un nou ritme
amb paraules
que, sortides del llavi que es besa,
són poemes d'un llenguatge nou.
Inventem-nos un cant
on les hores tinguin tons purpuris,
on s'encantin les pauses
en un èxtasi de pura delícia,
de suprema bondat.
Que s'acordin les veus en perfecta harmonia
com la gamma perfecta
de verdors en el prat,
de blavors en el cel
i rojors en la flama...
Inventem-nos un cant
i cantem-lo.
I deixem-nos lliscar amor enllà.
Joana Raspall. Llum i gira-sols. 1994
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris delícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris delícia. Mostrar tots els missatges
24 de juny 2016
Duet
05 de maig 2012
A l'ànima
Ànima, enllà de fressa i de corrua,
lliura't al cant, prodigi de l'amor.
Mal que ens dolguin la queixa i el furor,
la delícia del cant es perpetua.
Sota la nit espesseïda i crua,
escric, terra pairal, en ta llaor;
ni que fos l'únic, he de fer-te honor
si sageta mortal no se m'afua.
I, oh Poesia!, al grat de ta presència
els mots, de cop, afirmen l'existència
d'una fe que no es torba ni consum.
Qui t'és fidel, no et servirà debades,
que, al dring de tes paraules enllaçades,
l'anhel és foc, i l'esperança, llum.
lliura't al cant, prodigi de l'amor.
Mal que ens dolguin la queixa i el furor,
la delícia del cant es perpetua.
Sota la nit espesseïda i crua,
escric, terra pairal, en ta llaor;
ni que fos l'únic, he de fer-te honor
si sageta mortal no se m'afua.
I, oh Poesia!, al grat de ta presència
els mots, de cop, afirmen l'existència
d'una fe que no es torba ni consum.
Qui t'és fidel, no et servirà debades,
que, al dring de tes paraules enllaçades,
l'anhel és foc, i l'esperança, llum.
Josep Carner en els seu millors escrits. 1984
03 de maig 2012
L'excusa per al tedi i la delícia
Alguna cosa passa a les vesprades
que ens ompli l'horitzó de lucidesa.
Potser riu la ciutat, o s'extravia
la fe del pelegrí sense nissaga,
mentre la nostra gosadia troba
l'excusa per al tedi i la delícia.
Alguna cosa passa a les vesprades
que sorprèn l'esperit i tot abasta.
Tal volta amb dolça màgia s'inflame
cada gest de l'amant, tal volta dubte:
en els seus ulls eterns admira, com
pren forma la més bella primavera.
Isidre Martínez Marzo. Camí de tornada, 1996que ens ompli l'horitzó de lucidesa.
Potser riu la ciutat, o s'extravia
la fe del pelegrí sense nissaga,
mentre la nostra gosadia troba
l'excusa per al tedi i la delícia.
Alguna cosa passa a les vesprades
que sorprèn l'esperit i tot abasta.
Tal volta amb dolça màgia s'inflame
cada gest de l'amant, tal volta dubte:
en els seus ulls eterns admira, com
pren forma la més bella primavera.
16 d’agost 2009
Sonet
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l’oblit,
l’abella so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s’adorm amb un somriure embadalit.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 1975
Intèrpret: Maria del Mar Bonet
Editor: Salvador Espriu
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l’oblit,
l’abella so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s’adorm amb un somriure embadalit.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 1975
Intèrpret: Maria del Mar Bonet
Editor: Salvador Espriu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)