Arrel

Estenc la mà: el buit que la desmesura esborra
entre dos cossos i la runa,
la llum, el nacre, la boscùria,
i l'arrel del teu ventre al meu ventre consumida.

De: I. Vol de cendres

Jaume Pont. Vol de cendres. 1996. P. 11

Enderrocs

Entre les cases on vivim
hi ha forats de runa i de pols
i ara, tenaçment resistents,
a la paret mitgera es veuen
papers i colors de les cambres
on havien nascut infants,
on una vella pasturava
els records de la jovenesa,
tan llunyana, on un noi jove
somniava ser ric i fort
i deixar enrere la pobresa.
Tot és enderroc i un forat
de ciment vell, maons i objectes
abandonats, però l'oculten
anuncis on tothom triomfa
i somriu amb posat d'haver-se
menjat el món i d'esperar
trobar-se amb les postres a taula.

Carles Miralles. La Ciutat dels plàtans. 1995

Les seves mans

Les seves mans, les que matinaven,

les que posaven ordre als afers de la jornada,

les que espolsaven per la finestra les llàgrimes amagades sota els coixins,

les que comptaven peticions i les distribuïen en moixetes a les galtes,

les que arrabassaven fils de fretura de la intimitat casolana,

les que abraçaven l'única fotografia familiar que quedava en la intimitat casolana,

les mans d'ella, ara,

recullen les engrunes del cor, disperses sota la runa.

-7-

De Paisatge de mort i desolació / Natura morta


Rasha Omran, dins,


Jo soc vosaltres : sis poetes de Síria. 2019

Edició: Mohammad Bitari.

Traducció: Margarida Castells Criballés.