Les seves mans, les que matinaven,
les que posaven ordre als afers de la jornada,
les que espolsaven per la finestra les llàgrimes amagades sota els coixins,
les que comptaven peticions i les distribuïen en moixetes a les galtes,
les que arrabassaven fils de fretura de la intimitat casolana,
les que abraçaven l'única fotografia familiar que quedava en la intimitat casolana,
les mans d'ella, ara,
recullen les engrunes del cor, disperses sota la runa.
-7-
De Paisatge de mort i desolació / Natura morta
Rasha Omran, dins,
Jo soc vosaltres : sis poetes de Síria. 2019
Edició: Mohammad Bitari.
Traducció: Margarida Castells Criballés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada