Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llavina [Jordi 1968-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llavina [Jordi 1968-]. Mostrar tots els missatges

12 d’agost 2016

ÚLTIM

Deixo el cabdell, abandono a la sort
del pendent l'última oportunitat
de tornar a construir la casa i enfilo
el camí que puja dret cap als núvols
que cobreixen els cims de la muntanya.

(Fragment)


Manuel Queralt. Trit. 2000


13 de novembre 2010

Molsa desterrada

Escuela Municipal de Artes y Oficios
Grapat de molsa
collida en lloc ombriu,
molsa desterrada
que sembla que conservi encara
lleganyes d'aigua freda
d'una gota de rosada

(la gota on m'he vingut a rentar el cor).


Jordi Llavina. La corda del gronxador, 2006

14 d’abril 2010

El do de l'amistat

Aquestes tardes d'ulls brillants,
ocres i lentes com el brandy dels bons temps,
¿no et tornen un regust culpable i tendre
de quan ens governava la imminència?
No hem perdut cap gran cosa;
hem oblidat només que era molt fàcil
que la vida es girés
rient, com una noia enamorada,
i el do de l'amistat,
que ja és un vici i exigeix
la seva castedat per retenir-lo.
No hem perdut: era un preu. Ara juguem
amb les cartes que ens han marcat els anys,
però pot un instant d'una tarda,
la baralla de rojos del crepuscle
i una cançó que parla de la mar,
portar-nos més enrere: quan volíem
noblement algú que ens durés sempre,
començàvem a aprendre la mirada
que avui, amb més noblesa, ens amaguem.

Deixa'm trencar una copa de paraules
per aquest gest tan nostre i tan antic:
Salut, amic, brindem per una llàgrima
que, amagant-se, encara ens fa dir sí.


Pere Rovira, dins,


Llavina, Jordi. Les veus de l’experiència : antologia de la poesia catalana actual. 1992

02 de setembre 2009

Alba

Hem perdonat el temps
i s’adorm com un nen.
Et torno a veure sense cap record;
només un gust de llàgrimes,
la boca palpitant,
el perfil d’aigua del teu cos en pau.
“Les cançons duren més que els amors”
murmura l’alba. Perquè no la sentis,
t’amago dins dels besos, i somrius
com si una llengua entrés en el teu somni.
Dorm, dorm, que la claror
no s’endugui del llit les tardes blaves,
l’aigua lenta de sol
on buscaves uns ulls, la teva calma
de les remotes nits de mare plena.
Demà no hi haurà res millor que tu.
hem perdonat el temps, i la claror
tremola entre nosaltres, vol
les cireres robades, ¿te’n recordes?,
com quan la llum floria de l’estiu
dels primers anys. Ets tu
la llum que creix, el murmuri de pluja,
la roja piuladissa dels ocells,
i en el jardí de son on ara jugues
es desperta rient la nostra nit.


Pere Rovira, dins,

Llavina, Jordi. Les veus de l’experiència : antologia de la poesia catalana actual, 1992