Jo tenia la carn tèbia
com la llet de l'àvia,
els pits de mel i mató,
un ventre solitari, sense pinyols,
i un cor que em pesava com un fill.
Se m'obrien clivelles a les venes
cada cop que bategava.
I l'olor de la sang atrau els taurons.
Tània Soler. Escames. 2023. P. 39
Pròleg d'Àngels Marzo.
13è Premi Nit de Poesia al carrer, 2022
del Col·lectiu CalaCultura de l'Ametlla de Mar.
La meva carn es desfeia al mugró, lloba,
Em baixava pel coll de l'úter amb neguit.
la tendresa, al bressol, cada nit plorava,
amb els braços gelats i els ditets arraulits.
Mossegava la vida amb afamada boca
amb caníbal desig d'arrencar-li el cor.
La menava a bocins esfilagarsant-se
fins al jaç on els versos fan cara de llop.
Dolors Miquel
Es troba a la revista:
Reduccions : revista de poesia. Setembre de 2008, núm. 91, p. 23
Els meus cabells elèctrics
el meu cos crepitant
com un arbre
Anna DODAS
A la vora de la meva boca trista
els pobles esbalçaven la carn
que no sabien dir: les cases
enfonsades, llibres cremats
i en un pou,
cabells sense nom,
veus escapçades i fosca,
l'arna primavera.
{ IX }
De: La veu de l'arna
Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021
Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau.
