Oh gerra de terrissa envernissada,
olorosa de vi, d'olives, d'oli;
deixa que pel teu broc lluent s'envoli
la dolcesa del món ben decantada.
Fores etrusca i grega. Quines regles
del sentit popular et donaven vida?
Eres rústica i noble, definida;
venies de molt lluny, del fons dels segles.
La plenitud de la corbada forma
-oh vas rodó i vetust que el vi perfuma-
és del Mediterrani imatge i norma.
En el comerç del món, quan corb i guatlla
travessaren el mar florit d'escuma,
ja et duien les sirenes a l'espatlla!
Teresa Badia i Vidal
Manresa
Finalista 1997
Tres anys de poesia marinera. 1999
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Institut Setmana del Mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Institut Setmana del Mar. Mostrar tots els missatges
12 de gener 2014
08 de gener 2014
Mar d'hivern
Petjades de potes a sobre la sorra
humida, compacta i verge de gent,
m'indiquen presència d'aus fugisseres,
gavines porugues perdent-se en el vent.
Petxines i nacres festonegen les ones,
orla de deixalles, rúbrica de la mar.
Vagarejant pel seu flanc, de fredor esquitxada,
m'embruixa el seu cant PERSISTENT, CONSTANT.
Dolors Juan i Ill
Vilanova i la Geltrú
Tres anys de poesia marinera. 1999
humida, compacta i verge de gent,
m'indiquen presència d'aus fugisseres,
gavines porugues perdent-se en el vent.
Petxines i nacres festonegen les ones,
orla de deixalles, rúbrica de la mar.
Vagarejant pel seu flanc, de fredor esquitxada,
m'embruixa el seu cant PERSISTENT, CONSTANT.
Dolors Juan i Ill
Vilanova i la Geltrú
Tres anys de poesia marinera. 1999
Subscriure's a:
Missatges (Atom)