El pla

Camina, caminaràs...

som al cor de la planura:

no es veu de prop cap altura,

no hi ha res que trenqui el pas.

L'estiu abrusa a l'entorn

les flors i l'herba novella;

fins la terra se clivella

al bat del sol de migjorn.

Les perdius corren a esbarts

pels rostos i les garrigues,

fan processons les formigues

i als bassols hi van moscards.

I el baf de l'aire calent,

passant damunt les eres,

torra les altes garberes

del blat granat i retent.

Les figueres fan aquí

belles ombres regalades

i figues-flors clivellades,

per la frescor del matí.

Quan ve que el sol ha balcat,

entra l'embat de marina

tan xalest per qui camina

tot fatigós i suat.

Maria-Antònia Salvà. Poesies. 1990

Il·lustracions: Pavla Řezníčková

Poesia Brossa + Àguila

Exposició al MACBA 21.09.17-25.02.18 

Darrer comunicat

Venia jo tot sol pel camí vell de Roses. Ja les perdius
s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats
han deixat lliures em saltaven, sorpresos, per entre les
cames. Mirava les vinyes, els olivars i els pins vells
i els novells, i els recs, els córrecs i els torrents, com
si fos la darrera vegada. Sentia degotar l'aigua d'una
sequiola, la fressa d'un ocell que no encerta la branca,
les darreres cigales i els primers grills vesprejants.


(Fragment, p. 67)

J.V. Foix

Es troba en el llibre:

Dotze poetes catalans contemporanis.1. 1979