s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats
han deixat lliures em saltaven, sorpresos, per entre les
cames. Mirava les vinyes, els olivars i els pins vells
i els novells, i els recs, els córrecs i els torrents, com
si fos la darrera vegada. Sentia degotar l'aigua d'una
sequiola, la fressa d'un ocell que no encerta la branca,
les darreres cigales i els primers grills vesprejants.
(Fragment, p. 67)
J.V. Foix
Es troba en el llibre:
Dotze poetes catalans contemporanis.1. 1979
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada