Mai la simplicitat
d'unes volves de pols,
podran ombrejar
la lluminositat
que desprèn
un raig de sol.
Ni una mirada maligna,
ni un somriure falç,
ofegaran un alè de vida,
ni esborraran
unes paraules sinceres,
que abracen la immensitat
d'oceans d'aigües tranquil·les,
ni la bellesa infinita
d'un cel estrellat,
ni el color de mil primaveres,
ni la dolçor d'una veu,
d'uns llavis d'amor
recitant tots els poemes.
Glòria Fandos, dins,
Lletres de casa : antologia de poetes ebrencs al Serret Blog. 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada