El vent del nord m'ha deixat un cel clar
i somnis rutilants com les estrelles,
ni espurna de passat, cap esglai de futur.
Hem signat una treva, temps benigne.
No sé si tinc mil anys, o si soc un nadó.
No busco els ulls de tots els meus fantasmes,
sé que ara dormen dintre els estels rutilants
d'aquest cel pur que el vent del nord m'ha ofert.
Hem signat una treva, temps benigne.
No rastrejo el sender de cap futur,
ni retorno al passat per retrobar-hi
l'instant que em feu morir
ni aquell que em feu reviure.
Hem signat una treva, temps benigne.
Quima Jaume. Poesia completa. 1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada