Plotí, Ennèades, III.5.1
Al límit del no-res,
dins el somni en què som
i en l'alè transparent que ens uneix a la vida
ens mou l'amor a uns ulls,
al refugi d'uns llavis on deixem d'estar sols,
al desig una pell que besem amb deler,
a unes mans que estrenyem amb anhel de repòs.
I aquest jo lentament construït,
ja oblidats del destí,
torna al món,
en què tot conflueix.
XXIX
Carles Duarte. El silenci. 2001
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada