Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

28 de febrer de 2010

L'alegria s'anomena cançó


A tots els llocs on vaig escoltar la teva tonada
vaig recuperar l'alegria; la passió de viure.
Cançó que jo esperava sortissis de la meva ploma
va resultar que tu vas ser la que es va endinsar en mi.

(traduït per a aquest blog)
José Agustín Goytisolo. Poesía completa, 2009,  p. 759

A mi mateix


Per què renegues i per què t'apartes
de la vida que tens a la balança.
Per què desitges la desesperança
i la mostres en totes les pancartes.

Tots els mars que et conviden els descartes
i et tornes riu que en solitud avança.
T'agrada contemplar, però, la dansa
de l'aigua que menysprees i coartes.

Per què no vius, ni creus, ni hi veus ni goses,
ignores dies, nits, mirades, coses.
Per què tens por que avui la llum t'abraci.

Per què no surts al món i a les tarimes.
Per què no perpetues el que estimes
abans que entre les mans no se't desfaci.



Israel Clarà. Una mena de màgia, 2009

27 de febrer de 2010

Regal

Cel de la Barceloneta (Barcelona)
Quin dia tan feliç.
La boira s'ha esvaït aviat, treballava al jardí.
Els picaflors es detenien en els xuclamels.
No hi havia res a la terra que volgués tenir.
No coneixia ningú que valgués la pena d'envejar.
Vaig oblidar tot el mal que havia passat.
No m'avergonyia pensar que era qui sóc.
No sentia al cos cap dolor.
Redreçant-me vaig veure el mar blau i veles.

Berkeley, 1971

Czesław Miłosz. Travessant fronteres, 2006 

A la lluna

Que estàs pàl·lida de cansament,
de pujar al Cel i contemplar la Terra,
i de vagar sense companyia
entre estels d'un diferent llinatge?
I de mudar, talment un ull consirós
que no troba cap objecte digne de la seva lleialtat.



Percy Shelley. Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts, 1990
Ed.: Nona Arola, Magda Rovira i Pep Julià

23 de febrer de 2010

Poema xinès

China-7704
Seria un error suposar
que això és impersonal.
És cert que el cel està buidat de tot
menys del més pàl•lid blau,
i és cert que un saüc fresc, aquí,
es repeteix en aigües mai abruptes.

Però mira de prop com està fet:
el pintor es revela en la seva
acurada cal•ligrafia,
signa amb lletres que per elles mateixes
són d’altres imatges, miniatures, i totes
ben dretes, en posició de ferms.

Aquí podem observar una fredor deliberada.
Monet hauria entès quant acuradament
l’ull del pintor estudià com l’aigua sempre
es mou, mai no està quieta, perquè
tant si el sol enlluerna o, com aquí, s’oculta,
el duu constantment en un joc seriós.
Aquest pintor oriental engegà els seus pinzells
a casar els elements i a mantenir-los lligats,
aigua i llum diàfana, en harmonia,
però aplegats per un toc humà.


Elizabeth Jennings. Poesia anglesa i nord-americana contemporània,
1994 ; tr.: Pilar Teixidó

19 de febrer de 2010

Les ensenyances d'Huria - IV -

No hi ha lloc per a sentimentalismes al teu món.
Has pastat amb alfàbrega el migdia. Has cuit per al brou
crestes de gall. Sé què t'afona el cor picotejat
pel gall dindi després de la teva segona expulsió del paradís.
Tot el nostre món va canviar, com han canviat les nostres veus.
Fins i tot les nostres salutacions s'esfondraren, com cauen els botons
d'un vestit damunt la sorra, sense fer soroll. Digue'm:
Bon dia!
Digue'm qualsevol cosa que m'alleri la tendresa de la vida.

(fragment)

Mahmud Darwix (Per què has deixat el cavall sol?, 2004) (Tr.: Margarita Castells Criballés)

18 de febrer de 2010

Després

Després que has fet la maleta, tancat el gas,
apagats els llums, tancada la porta,
tancat el portal, quan
et recolzes en un mur i tens por de caure
i esperes un mitjà, una manera
d'anar lluny,
quan el cel és seré,
blau i imponent damunt la voravia
i tu no tens ni passat ni futur,
en aquell moment buit
s'instal·la la poesia.


Bianca Tarozzi. Prima e dopo, 2000 ; tr.: Enric Bou

Dins Reduccions : revista de poesia, núm. 91

14 de febrer de 2010

Haikús d'hivern

Ara que és hivern,
tanca porticons el vent:
fa sonar el poema.

Com comença? Un so,

un ritme, uns mots, una frase ...,
que expliquen el jo.

Imagina objectes

que parlin de tu: un ninot
de neu, matí amb sol.

Kodak a les mans,

passa, mira, pensa, guarda.
Retrata els instants.

Nen que juga amb lletres.

Li surt un mot com a alguns
que es fan dir poetes.

Traginers que criden,

venedors que parlen massa.
Escriu en veu baixa.

Zanni parla tosc,

criat que cau i obeeix.
Manen els lectors.


(Selecció)


Daniel Wi-Ye. Haikús d’hivern, 1969

dins,  Julià, Jordi. Un lleu plugim, 2009