Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pons [Ponç 1956-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pons [Ponç 1956-]. Mostrar tots els missatges

14 de novembre 2021

Cada llengua

Cada llengua és un pont, però el nostre perilla
i poca gent el creua.




Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

Il.: de la coberta: Llorenç Pons Moll

23 de juny 2021

Hem de ser com Pessoa

Hem de ser com Pessoa plurals i bilingües
arribar si és que en té el serhumà al fons de l'ànima
Sense més heretat patrimoni o pervindre
que la llengua on perdura el record d'una terra
que estim fins a la mort que vull plena de vida
assegut agraït al turó del quadern
cant illòman un mar on es banya la lluna
M'he enfrontat rescrivint revoltat a l'absurd
He trobat entre els llibres essència i sentit
Com un vent que remou amorós el pinar
L'Esperit ompl el cel d'una dantesca llum
Cal fer versos que ens obrin als altres i al món
No es pot viure tancat dins l'espai d'un poema.


Fragment final de Nura.


Ponç Pons. Nura. 2006

Premi Ramon Llull de les Illes Balears
Premi de la Crítica 2007

28 de febrer 2021

Manifestació

Manifestació de formigues contra la bota de merda
amb productes químics que com adob fa escampar 
el pagès sobre els seus caus.




Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014

09 de gener 2021

¿Classe política?

¿Classe política? I pensar que, segons Plató,
la ciutat hauria de ser governada per savis!


Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

16 de setembre 2020

Miracles

 Miracles. No moure muntanyes de lloc ni dir a cap figuera:

«Arranca't d'on ets!», però sí poder curar gent.


Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

05 de juliol 2020

En poesia

En poesia no és bo qui més sent,
sinó qui millor ho expressa i més fa sentir.



Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

18 d’abril 2020

Miquel, hortolà

Fulles tendres de bledes per Teresa Grau Ros
Miquel, hortolà, vuitanta-sis anys,
   ―I vostè ¿què espera de la vida?
   ―De moment, que plogui.



Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

08 de març 2020

Trobar amb els anys

Trobar amb els anys la saviesa que discerneix
creadora la diferència que hi ha entre un munt
de versos contingents i un poema necessari.




Pons Ponç. El rastre blau de les formigues. 2014

30 de desembre 2019

Agraït per la bellesa

Agraït per la bellesa de tanta lluminosa vida,
m'entreg fascinat al goig d'aquests verds esquitxats
pel groc dels lletsons, les vinagrelles, l'argelaga,
el fonoll, la canyaferla, el blanc de les caramuixes,
les margarides, el morat de l'enclova, el lila dels cards,
el vermell de les roselles... que fan del camp
menorquí un quadre impressionant que fascina,
encanta i enamora els sentits.


Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

19 d’octubre 2019

És gust

És gust anar brut de feina quan saps
que en arribar a ca teva et podràs dutxar.
És gust embrutar un quadern de correccions
i afegits quan penses  que, «oscuro el borrador
y el verso claro», finalment en sortirà un poema.



Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

24 de març 2019

Poesia

Poesia. En lloc d'enfosquir la realitat, il·luminar l'invisible.



Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

Il. de la coberta: Llorenç Pons Moll

16 de març 2019

Veure altres cels

Veure altres cels per valorar el teu cel,
llegir altres vides per entendre la teva.




Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
Il.: de la coberta: Llorenç Pons Moll

20 de gener 2019

Entreacte

                               a Anton Txékhov


Són èpoques, supòs, de lucidesa,
de crisi personal que veim el món
com un teatre d'esgavell i absurd.
Els actes van passant i el temps ens dona
una visió més simple, més profunda,
callada, nua, austera, de la vida.
Aprenem a estimar sense el desig ni el foc
de la passió que cega i valoram tranquils
cada moment fugaç de joia i de saviesa.
Petits plaers com poder veure el mar
o anar pel camp són un regal de Déu.
Tot és senzill i clar: viure, morir,
amb dignitat i com diu Tolstoi fent
el màxim bé i el menor mal possible.
Escriure és una forma d'estimar,
pensar, resar, de configurar el món.
T'ho dic amb amistat i gratitud
des del platjal humil de Macaret.
He duit menjar a una moixa que ha parit
i viu salvatge i magre enmig del bosc.
He podat amb les mans una figuera
que hi ha mig morta i pel barranc soliu
on dorm el vent he escrit/pintat haikús.
Cal refer l'argument i apuntalar el teló.
Ara és temps de florir. Estic fart de metàfores.




Ponç Pons, dins,

Reduccions : revista de poesia, 2004, núm. 80, p. 14

18 de novembre 2018

N'esperam tant

N'esperam tant, de la vida, que mai no ens pot satisfer
i acabam vivint-la, rutinaris, sense saber-ne què fer.




Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014