La meva mestra

La meva mestra, una fada,
sense vareta en cap mà.
La seua veu vellutada
té el poder d'un talismà.
Quan hi ha un gran desori
i el silenci ha de regnar,
talla en sec el rebombori:
«Tot el món mut, cal callar!»
Les seues paraules màgiques
ens calmen en un no res,
en comptar del tres al zero,
amb veu dolça, a l'inrevés.

El món al revés. 2020

Poemes de Fina Girbés

Dibuixos de César Barceló

III Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí

A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.



Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. 2002

Gèminis

Com dos bessons a l'inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l'una mira, l'altra veu;
quan l'una seu, l'altra camina.


Encarna Sant-Celoni i Verger. Sediments d'albaïna i maregassa, 2002