No som a la primavera, però en tenim tot l'encant ara que el dia s'allarga i s'ajau l'hora foscant, que encara no hi ha orenetes però el cel les va esperant. Quina primavera aquesta, nova com un bromerot! Primavera sense roses, sense el crit del falziot, però amb noies, com promeses, que insinuen ja l'escot. I la ciutat, tan serena, perfilant-se en els confins, i els carrers avellutant-se de la gràcia dels camins, dels camins que se'ns aboquen com un doll, ciutat endins. I amb les ombres moratades d'un capvespre d'afalac, i amb la passa clara i fonda, -passa de l'amor obac- i amb la mirada allunyada com el reflexe d'un llac. Joan Badia. Poemes de Girona, 1992 Estudi introductori: Antoni Puigverd