Cançó de l'aigua

Vora d'una síquia,

dins un olivar,

la verda murtera

ses flors va badar.

La murta florida

soleta s'està.

Qui n'hi ha cullida?

Qui n'hi cullirà

de flor a la murtera

de dins l'olivar?

L'aigua de la síquia

cap avall se'n va,

canta que te canta

son etern cantar...

Francisca Alcover Morell. Obra poètica. 1999

Pròleg: Guillem Colom

Epíleg: F. Bonafè

Darrer comunicat

Venia jo tot sol pel camí vell de Roses. Ja les perdius
s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats
han deixat lliures em saltaven, sorpresos, per entre les
cames. Mirava les vinyes, els olivars i els pins vells
i els novells, i els recs, els córrecs i els torrents, com
si fos la darrera vegada. Sentia degotar l'aigua d'una
sequiola, la fressa d'un ocell que no encerta la branca,
les darreres cigales i els primers grills vesprejants.


(Fragment, p. 67)

J.V. Foix

Es troba en el llibre:

Dotze poetes catalans contemporanis.1. 1979