Són un prodigi els dies de la sal
com si fossin un somni somniat per algú altre!
Talment un drama d'un jutjat
que acaba aviat.
Comencen a respirar, si els recordes.
Els turons oblidats en el rebuig dels vessants de muntanya.
Les muntanyes que s'enlairen per ponent,
els carretons dels morts de les patrulles
i la fe completa de la mort.
Les mans que sorgeixen de la fosca per dir-t'ho tot.
La germanor pregona que no duu a la saviesa,
els mots que no són els adients per a indrets elevats...
Són ben estranys els dies de la sal;
reprovables com un conreu corromput
i com la solitud en la caverna.
Mentre nosaltres hi pugem, ara és així:
sotracs, com deixats anar rere nostre sense retorn.
Les nostres albíxeres fosques
exerciten el son.
Noms i cognoms llargs fins al mai.
Accents, també, que evoquen un camp que no tornà necessàriament.
Són miraculosos els dies de la sal
mentre no esmenin el record.
GhassānZaqṭān, dins,
21è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2005
