![]() |
| Per a Anna Bretón L'amor ens passa, ens passa cada dia, des de ja fa molts dies: és el costum amable que tragina els silencis i desboca la vida. En parlem poc. Les fórmules que saben descobrir-lo són velles, repetides. Quan els cossos recorden tot és nou i s'enfila. Daniel Nomen. Per experiència pròpia, 2003 |
Bibliopoètiques
poesia i biblioteques
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia de l'experiència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia de l'experiència. Mostrar tots els missatges
15 de març 2015
L'amor
Etiquetes de comentaris:
amabilitat,
amor,
cos,
Espinet [Conxa],
estimar,
llibres,
Nomen i Recio [Daniel],
poesia de l'experiència,
silenci,
vida,
Wiertz [Sebastien]
15 de juny 2014
Sol d'estiu
Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
Editor: Jaume Coll
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànimes,
arborar,
calor,
Carner [Josep 1884-1970],
estius,
herbes,
infantesa,
persones,
poesia breu,
poesia de l'experiència,
poesia lluminosa,
poesia saludable,
respirar,
sol
01 de maig 2012
Art poètica
Alguna cosa més que el do de síntesi:
veure en la llum el trànsit de la llum.
Pere Gimferrer. Mirall, espai, aparicions: poesia 1970-1980. 1981
Etiquetes de comentaris:
art poètica,
Gimferrer [Pere 1945-],
llum,
poesia breu,
poesia de l'experiència,
poesia lluminosa,
síntesi,
trànsit,
veure
17 de gener 2012
Ordre partit en dos que creua l'ordre,
Ordre partit en dos que creua l'ordre,
casa adormida que descalça la casa,
vent amainat a la falda del vent.
Aigua represa, temps, inici d'aigua,
vida ajornada en el record de vida,
fred que a les mans ablaneix el seu fred.
Ventre partit a la boca del ventre,
arrel que enfonsa i beu, boca i arrel,
dol de la carn que desvesteix el dol
del temps teixit a l'esquena del temps,
llunes de blanc que segueixen les llunes
del port obert entre els braços del port.
Teresa Pascual. El temps en ordre, 2001
casa adormida que descalça la casa,
vent amainat a la falda del vent.
Aigua represa, temps, inici d'aigua,
vida ajornada en el record de vida,
fred que a les mans ablaneix el seu fred.
Ventre partit a la boca del ventre,
arrel que enfonsa i beu, boca i arrel,
dol de la carn que desvesteix el dol
del temps teixit a l'esquena del temps,
llunes de blanc que segueixen les llunes
del port obert entre els braços del port.
Teresa Pascual. El temps en ordre, 2001
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arrels,
fred,
lluna,
mar,
ordre,
Pascual [Teresa 1952-],
poesia de l'experiència,
port,
sol,
temps,
vent,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
