Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu, capell de flames de l'estiu, de vegades, amb l'ànima rebeca, maleiria el teu gran urc de sobirà no fos que, en davallant la nit, sé respirar l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca. Llunari, 476 Josep Carner. Poesia. 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada