Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions dels fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal·lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Andreu Vidal. Exercicis de despoblació, 1978 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
01 de juny 2014
M'estim la nit
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alguer,
cignes,
dia,
dormir,
estels,
estimar,
llacs,
nit,
Poblador i Garcia [David],
poesia silenciosa,
silenci,
Vidal [Andreu]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada