camines cada gest de la matèria,
esquinces com un crit l'ordit de l'aire,
amanyagues les formes de la llum.
T'aferres a la pell,
a l'escorça de l'arbre,
de la terra,
al frec silent d'un núvol
o d'uns llavis.
Ressegueixes el tacte dels colors,
teixeixes mons insòlits,
hi esculpeixes uns ulls que has enyorat,
construeixes imatges que perduren,
desarreles el temps.
I creix del teu pinzell
com si et vessessis
un glop de mar, de vent o de saliva,
un somni
que uns altres ulls habiten.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
Editor: David Jiménez Cot.
Pròleg de Marie-Claire Zimmermann.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada