Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copsar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copsar. Mostrar tots els missatges

23 de juny 2023

Recepta

No en tindrem prou amb una mort
per copsar l'ànsia del faisà
que haurem fet créixer en captiveri
quan mira el cel entre les reixes.
No en tindrem prou amb una mort
i no podrem morir dues vegades.
Com explicar, si no, que algú llegeixi
cal salpebrar les ales i lligar-les
per evitar que s'obrin dins del forn

i no senti com trona aquí a la cuina,
com poder entendre el gest 
de qui pinça les potes i no enyora
un cel més clar, clar com aquell
que va acollir, en el seu moment,
l'embranzida de l'au. I amb la de l'au,
la seva.


Mireia Calafell. Nosaltres, qui. 2020

Premi Mallorca de Poesia
(Premis Mallorca de Creació Literària 2019)

22 d’abril 2022

Font de pastor

La vella filava
la font de pastor,
quan la neu rajava
tot era claror.

Preludi de vida!
Sagrat naixement!
màgica florida
de la flor d'argent!...

I l'aigua rajava
feta caritat
per al qui trescava
tot assedegat.

Rajava tranquil·la
i us deia: —Beveu!
que la vella em fila
per al qui va a peu!...

I un s'agenollava,
ple d'encantament,
i amb la mà copsava
la gran flor d'argent.




Joan Maria Guasch, dins,

L'aigua. 1989

Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Fina Rifà

18 de febrer 2022

Les maduixes

Pel rost corriol
no cap clariana
minva la inhumana
crueltat del sol.

  Trobarà el consol
que el bosc encomana,
l'infant, que demana
joies a l'erol?

  Astut, les angoixes
de l'infant, amoixes,
sol mal generós,
en les obagors
del bosc, on dibuixes
ròdols de maduixes,

  que són una festa
per als ulls i els cors
d'aquells que no torç
la fornal celeste.

  Per a la conquesta
d'aquests roigs tresors,
no planyis esforç
trescaire xalesta!

  Ara ets tota mà,
infant, per copsar
tanta escampadissa
de dolços robins
que fulguren dins
mil cels de bardissa.


Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990

20 de gener 2022

L'escletxa de l'ànima

Digueu-me qui fa
el límit o el pas
qui pot mesurar
on és la ratlla?
per poder saber
quin és el moment
en què es passa
o no arriba
el seu intel·lecte.

Qui posa el menyspreu
d'aquesta mesura?
per poder saber
fins on és la censura
que fa menysprear
al qui pugui passar
de curt o de llarg
de tan fina ratlla?

No són els colors
del blanc fins al fosc
que passant pels grocs
els blaus i els rosats
fins els més vermells
els liles o els verds
de variats colors
amb tons i matisos?

Per què els humans
posem tants paranys
per classificar
cada ésser humà?
potser en mesurar
deixem de copsar
l'escletxa que hi ha
per percebre l'ànima.



M. Roser Llopart i Trias, dins,


Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014 

A cura de Miquel Àngel Lladó Ribas, Eduard Miró i Saladrigas,
Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez i Sierra

15 de setembre 2018

En qualsevol ciutat

En qualsevol ciutat boirosa
que tingui museu d'art grec antic,
ai, Antínous,
les mans desmesurades
i els ulls ensinistrats per copsar el buit,
qui ets tu per descriure la bellesa?

Queda't aquí donant lliçons de quietud
als espectres
mentre jo desllorigo espai i temps
per temptar el meu amor a la presència.






Laura Rosich. Arestes al rostre del viatger. 2012

Pròleg: Gemma Gorga

Premi de Poesia Martí Dot 2011 de Sant Feliu de Llobregat