Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aire. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aire. Mostrar tots els missatges

16 de gener 2024

Dosaigües

De Dosaigües recorde
els dies clars d'estiu
on respirava bon aire,
un poble tranquil, humil,
amb olor a menta i a pi.

I la gent senzilla,
i les fresques nits,
i la sensació tan gran
de ser feliç.


Berta Espert (Alginet, 1966)

De: Un llac d'emocions. ACEN. 2019


A l'antologia:

Elles: constel·lació poètica. 2022

Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva

30 d’octubre 2023

Prunera després de la pluja

Titil·la l'aire roig entre les branques.

Misericordiós

ha fet entrar la llum
dins de ma casa.


Miramar, abril de 2022



Maria Josep Escrivà. La casa sota la lluna : antologia (1992-2022). 2023

Il·lustracions de Marta R. Gustems
Epíleg d'Olívia Gassol i Bellet

21 d’octubre 2023

El circ blau

La trapezista roja
estima el cavall verd
com el dia, la nit.

El gall i el peix ho diuen
i els músics pinten l'aire
de cel i mar i pau.


Miquel Desclot. Nas de pallasso. 2022

Il·lustracions d'Anna Font

23 d’agost 2023

El setmanari

Talment la idea d'un il·luminat
calgué, un dia, donar bona fe
de fetes diverses i actes comuns.
Quan es decidí d'aparcar el saig
fou el naixement la nova premsa.
Ai las! L'escriptura quin gran invent!
—Per llegir altres fets, per saber notícies,
consulti vostè les tan riques pàgines,
la història local, el més destacat,
fa respirar l'aire i és la nostra vila!


M. Magdalena Gelabert Miró. A la ciutat. 2019

Il·lustracions de Maria Magdalena Tugores

04 de juliol 2023

Kalbaishakhi

Inaugural uncertainty,
a shocked prelude
in which everything wavers
until the parched
prehistoric ledge
breaks out in spots: three, four,
like the leopard when it was created.
It's raining upward, drops
bruising the stone from below.
The air upon your cheek
begins to melt like ice.



Amit Chaudhuri. Sweet shop. 2019

——————————————

Incertesa inaugural
un preludi sorprès
en què tot vacil·la
fins a la resseca
cornisa prehistòrica
que esclata en punts: tres, quatre,
com el lleopard quan va ser creat.
Plou cap amunt, gotes
contusionant la pedra des de baix.
L'aire a la teva galta
comença a fondre's com el gel.


Nota sobre el significat de Kalbaishakhi trobat a Google: 
Els xàfecs localitzats, acompanyats de forts vents i precipitacions torrencials, poques vegades portades per la calamarsa són Kaal Baisakhi. Vents com aquest ocorren a Bengala Occidental. Amb una recurrència creixent, Kalbaishakhi passa des de març fins que el monsó s'instal·la al nord-est de l'Índia.

04 de maig 2023

La lluna

La lluna em farà miliciana,
prodigi de llum,
per combatre les sàdiques
presons de l'aire
amb
vísceres
atzar,
i ràbia.



Joan Tomàs Martínez Grimalt. Els Jorns. 2008

I Premi Miquel Costa i Llobera per a Poetes Inèdits 2008

02 de febrer 2023

Hàbitat nou

Com un fruit del silenci
amb ales de solitud,
com planta pionera
he arribat a aquesta illa blanca.
Quantes bufades de vent!
Quantes tempestes!

Cerco el riu de l'oblit
on ploren els salzes,
el cant de l'aigua,
un hàbitat nou
sense contaminants a l'aire.


—————————————


Hábitat nuevo


Como fruto del silencio
con alas de soledad,
como planta pionera
he llegado a esta isla blanca.
¡Cuántos golpes de viento!
¡Cuántas tormentas!

Busco el río del olvido
donde lloran los sauces,
el canto del agua,
un hàbitat nuevo
en el aire sin contaminantes.



Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996

Textos en català i castellà.

Inclou partitures dels poemes musicats.

Traducció: Assumpció Forcada, amb la col·laboració d'Ángeles de la Concha.

Pròleg de M. Àngels Anglada.

03 de gener 2023

L'enganyapastors

Els qui vindran, temps a venir
veuran un dia el que veig ara:

La neu com brilla al dematí,
la neu deserta de la tarda.

Gota sorgida del mirall,
un raig d'estela tot just nada.

I el vol de l'enganyapastors,
que al mateix punt de l'aire passa.



De Contrapunt.


Josep Sebastià Pons. Poesia catalana completa. 2019

Introducció, edició i notes a cura d'Eusebi Ayensa.

Epíleg de Pep Vila.

28 de desembre 2022

Principi

L'olor de l'aigua en l'aire ens diu que som
al gran cor de la terra, al primer dia.
L'escuma esclata a les parets de pedra,
i ens tornem explosió i marea clara
que vessa pels cantons del bosc mullat.
Això és el naixement del temps i l'ara:
l'aigua és l'únic present. La resta és vida.



Clara Ballart. L'aigua entre les coses. 2022

37è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, 2021.

Pròleg de Meri Torras Francès.

31 d’octubre 2022

Creació

Cada matí en llevar-me
prenc possessió del món
-que em posseeix- amb la mirada;

comunió feliç
de dues transparències:
les meves còrnies i l'aire.

Qui va donar-me els ulls
no ho sé, ni el món que, cert,
se m'ofereix estrany i nu.

Tot el que sé és la llum
que els sentits m'il·lumina,
i el seu reflex, que, transformat,

projecto sobre el món
per recrear el paisatge
que a cada instant de nou em crea.


Ramon Farrés. El present constant. 2009

19 d’abril 2022

Romanç del cavaller Sant Jordi

La foscor era sota les parpelles closes.
Aquesta és la foscor dels ulls.
L'altra, la immensa,
era veïna de la clarícia.
El cavaller va obrir camí en el nu,
en l'espadat de l'existència;
va fer-se pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el plor de la rosa.
I ho va escriure.
I la nació va saber que hi havia hagut
nit en el terra humit,
camp fèrtil, avui, que el sol il·lumina.



Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021

Il·lustracions d'Adelaida Murillo

Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes

25 de febrer 2022

Els rius

No s'aturen les aigües
a emmirallar-me el rostre.
Millor, que no s'enduguin
la meva imatge al mar.

M'agrada mirar el curs
de l'aigua sempre nova,
anguila escorredissa
que traça, capriciosa,
l'arabesc del meu somni;
també l'aire me'l canta
perquè mai no l'oblidi.

Com podria oblidar
la vella flama encesa
amb espurnes de sol
i batecs de cor jove?

Els somnis són eterns,
duradors, com les pedres
que el riu arrodoneix
constant, amorosint-les.
Així es poleix el somni
al pas de les anyades
i esdevé més brillant.

                         1993


De: Obra poètica inèdita - Vivències


Joana Raspall. Batec de paraules. 2021

Pròleg de Carles Duarte

11 de desembre 2021

La tonada

Era una tonada
vestida de seda.
Anava pels aires
cercant una veu
per fer-se paraula
i dir coses belles.

Pareu bé l'oïda
per si l'apreneu!



Joana Raspall, dins,

Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007

Edició: Miquel Desclot
Il·lustracions: Mercè Galí

07 d’agost 2021

La Fageda segons Esther Boix

Xarxes o pells,
colors de llum,
clivells,
ordit de fulles.

L'aire silent,
un bleix,
una onada de pedra,
els negres glops
d'un foc antic,
un cel de fulles,
un fil que creix
i que teixeix
colors de llum,
l'iris dels ulls
des d'on la terra
et mira.


Sarrià, Barcelona, gener de 1993


Carles Duarte, dins,

Trobada de poetes a vora la pintura d'Esther Boix. 2008

30 de juliol 2021

Tempesta

L'aire s'atura, espessit,
en la lluor dels primers llamps
cap fulla no té vida en l'ametller
clavat com un fantasma
sota el plom de l'estiu
sols les orenetes
trafiquegen entre les teulades,
incansables.

L'ànima cau amb la primera gota
en el solc
on dorm des de molt abans
del temps i la tempesta
la llavor d'un vol
que aixeca tota pesantor
fins a retrobar el bressol
del llamp,
del sol,
del plor,
de Glòria.


11 de juliol de 1986

Cristina Kaufmann.--Aunque de noche : poesia des del Carmel. 1989

10 de juliol 2021

Juliol

Corre un fantasma dins de casa.
Va amunt i avall, va a tort i a dret.
Dalt a les golfes, fa ombra rasa...
Sí, dins de casa, hi ha un follet.

Tot ho regira quan li rota,
i s'entafora pels racons:
del llit, amb bata, en surt de sota,
i a taula esbotza els tovallons.

Mai no s'escura els peus quan entra;
com ballarina, com el vent,
mou l'aire, i és un mal de ventre
que es recargola irreverent.

¿D'on surt l'entremaliat salvatge,
fantasma doble, llampec viu?
Hoste vingut d'un mal viatge,
mal dispeser que ve a l'estiu.

Tota la casa li fem bona,
i s'hi reposa tant com vol.
La lloga tota i ve quan trona,
perquè ell és l'aire de juliol.

Juliol, quin desmanec de roba
que s'enllapissa amb llapissons!
Juliol, planant per on li prova,
baladrejant pels finestrons.

Badoc grenyut, treus de la prada
l'olor d'herbei, d'anet al vol,
til·lers i estepa perfumada,
per tu, que ets l'aire de juliol.

1956


Borís Pasternak. Quan escampi. 1984

Tr.: Esteve Miralles i Ricard San Vicente
Pr.: Iván García Sala

12 de juny 2021

Barrejadors de ciutats

Freda de nit que se'n va i de rosada
una herba poca ens enfebra el turmell;
l'aire és a punt per al cant de l'ocell:
l'alba ens espera dellà la collada.

Ja et som a prop, oh ciutat ben tancada,
i, missatger dels teus glavis jussans,
l'esglai enfonsa, gebrades, les mans
fins on ens malda l'entranya mullada.

Però no escau un genoll que tremola
ni aquell gemec que es mig queda a la gola,
oh mort, davant tes tenebres iguals,

car ja el nadó que tot just es descluca
té dintre el pit un puny d'ombra que truca
al teu palau que pertot té portals.


De: Món d'UlissesEl viatge. I


Mercè Rodoreda. Agonia de llum. 2002

Ed.: Abraham Mohino i Balet

28 de març 2021

Història natural

La mar és dels peixos que hi viuen
i de la lluna que la mou;

les teulades són per la pluja
i pel somni del llangardaix;

els arbres donen a l'heura
llur tronc, la branca a l'ocell;

uns mateixos camins travessen
els homes i les formigues.

Però l'aire que s'aturava,
invisible cristall,
en el silenci del migdia,
és només pels crits dels infants.



Tomàs Garcés, dins,

Aire i llum. 1996

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta

12 de febrer 2021

La rosa i el rossinyol

Diu la rosa al rossinyol:
一Petit ocellet cantaire,
si com tu sabés cantar,
si jo tingués aquest do...

Li contesta el rossinyol:
一Però si tu ets tota flaire,
ets bonica, ets tota llum,
com ningú perfumes l'aire...
Què seria aquest jardí
sense tu i el teu perfum?

Fa la rosa, avergonyida:
一Ben segur que aquesta vida,
rossinyol, sense el teu cant
一que és cançó i és poesia一,
no tindria tant d'encant.



Laberint roig. 2020

Text de Ramon Besora
Il·lustracions d'Àfrica Fanlo

30 de desembre 2020

Conquilla

A la nit els monjos cantaven silenciosament
i un vent violent aixecava
les branques de les picees com ales.
No he conegut les ciutats antigues,
mai no he estat a Tebes,
ni a Delfos i no sé
què van dir les Sibil·les als viatgers.
La neu cobria els carrers i els barrancs,
i els foscos vestits de les cornelles seguien
mudament les petjades d'una guineu.
Creia en els signes evasius,
en les ombres de les ruïnes, en les serps d'aigua,
en les fonts de les muntanyes i en els ocells profètics.
Els til·lers floreixen com les núvies
però els seus fruits són discrets i agres.
Ni en la música ni en les belles obres,
ni en els grans fets ni en el valor
ni fins i tot en l'amor hi ha la saviesa,
tan sols en totes les coses,
en la terra i en l'aire, en el dolor i en el silenci.
Un poema pot copsar l'eco de la tormenta,
com la conquilla que va trepitjar
Orfeu en escapar. El temps s'enduu la vida
i ens retorna memòria, daurada per la flama
i ennegrida per la brasa.



Adam Zagajewski. Terra del foc, 2004
Tr.: Xavier Farré