Una meitat s'ha cremat, i l'altra meitat no.
Una meitat serà lletja i esmussada
i l'altra tant se val.
No es pot guardar per sempre la bellesa.
La meitat dels ocells han fugit espantats, n'ha quedat l'altra
i ara han d'esperar.
Encara han de passar moltes coses ací;
els racons ferits han de cicatritzar,
les branques cremades han de caure.
Tot es cobrirà de molsa, fongs i bolets.
Fins que un dia serà com si un jardiner del cel,
portant amb el vent pol·len, plomes, llavors i pols,
un dia clar i daurat, finalment l'hagués perfeccionat
donant-li una nova forma primitiva:
sobre les ferides encara una mica d'heura.
Nikica Petrak, dins,
Reduccions : revista de poesia, Primavera-Estiu 2020, núm. 115, p. 79
Trad. Pau Sanchis
