El país dogon

El país dogon és com gegantesc jardí budista, on tot té sentit, 
però sentits diferents alhora. Una geologia excepcional amb

intervencions mínimes i justes. Combinació d'accidents

i d'intervencions. Tots els camins dogons són camins 

iniciàtics. Gent que va a peu.

Grans dies a Gogolí sense pintar ni escriure. Visites

de tots els vells notables del poble. Volen fer-me una

casa a un lloc especialment bo, sobre el barranc, a sota

d'un baobab, al costat de l'aigua.

(Fragment)

Miquel Barceló . Quaderns d'Àfrica, 2004 

Traducció de Nicole d'Amonville Alegría.

Pintar aquí

Els meus quadres solen estar per terra,
sovint sense bastidor, per economia de transport
però també per aprofitar la resistència
del sòl quan hi pinto al damunt.

Quan moc una de les meves teles fixades
amb pedres grosses, hi ha una formidable agitació
d'insectes que estan instal·lats a sota:
tèrmits, centpeus, escorpins... Jo, treballo
des de dalt; ells, des de sota.

...

M'entesto, malgrat tot, a pintar aquí des
de fa més de deu anys, com m'entesto ara a
escriure amb les sacsejades del cotxe en marxa.

(fragment) Gogolí 29.11.00


Miquel Barceló. Quaderns d'Àfrica, 2004