El país dogon és com gegantesc jardí budista, on tot té sentit, però sentits diferents alhora. Una geologia excepcional amb
intervencions mínimes i justes. Combinació d'accidents
i d'intervencions. Tots els camins dogons són camins
iniciàtics. Gent que va a peu.
Grans dies a Gogolí sense pintar ni escriure. Visites
de tots els vells notables del poble. Volen fer-me una
casa a un lloc especialment bo, sobre el barranc, a sota
d'un baobab, al costat de l'aigua.
(Fragment)
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
28 de novembre 2012
El país dogon
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada