Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedreres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedreres. Mostrar tots els missatges

27 de desembre 2017

Tarragona un matí de vent

Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades
blavors i junts renillen amb vigorós anhel;
la terra s'enlluerna de la claror del cel,
i corre una frisança d'argent per les onades.

I esmenta l'urbs augusta les esplendors llunyanes
de son poder, i escolta pels aires ressonar
el vent gegant que un dia calia per inflar
els estendards de Roma, les veles catalanes!

Enmig de les empentes, les fúries i els braols,
es drecen les muralles com protegint estols;
superbament encara fulguren les pedreres;

i encar en una glòria de sol i cel i vent,
la Catedral s'eleva dins la claror resplendent
amb una apoteosi vibrant de polsegueres!



Josep Carner



Es troba en el llibre:

Joaquim Molas. Viatge poètic per Catalunya. 2014

Il·lustracions de Roser Capdevila.

30 de maig 2011

M'agrada veure'l devorant les milles

M'agrada veure'l devorant les milles
i engolint-se les valls
i deturant-se a l'indret on s'abeura;
i després, fent un salt

meravellós, entorn d'una muntanya;
o bé, altívol, mirar
les cabanes al marge de la ruta;
i una pedrera, quan

s'obre vora els seus flancs, i ell s'arrossega,
sempre amb una planyent
i hòrrida estrofa d'alarits; quan passa
al turó, perseguint-se ell mateix pel pendent,

i després renillant com Boanerges.
I, talment una estrella puntual,
veure'l, omnipotent i dòcil, que es detura
vora l'estable, al seu mateix portal.




Emily Dickinson. Poemes d'Emily Dickinson : selecció. 1979 


Traducció: Marià Manent