Infants d'Eivissa acompleixen
l'inexorable fat. Juguen
dia i nit a la plaça o seuen
a la càlida ombra d'un porxo
(exactament com feien,
de petits, llurs pares).
Les paraules de la pítia
són paraules dels déus,
¿per què, doncs, rebel·lar-se?
Tanmateix, nosaltres, Eivissa,
no viurem d'oracles
i lluitarem per fer nostra
aquesta teva, grisa,
terra de misteris.
I cada gest d'una mà punyint
l'aire suau de les illes serà
l'instant fred de l'aigua
del riu mai no-idèntic.
I cada veu enlairada
l'estigma inesborrable
de la veritat foscament
amenaçada.
I cada gest, o veu,
o mà, o petit moment
de la vida de l'home,
el dring d'una gota de la vida nova.
II, L'aire, difícil transparència
Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991
Pròleg de D. Sam Abrams.
