Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sabors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sabors. Mostrar tots els missatges

05 de desembre 2015

Els cels més purs

                                   Tardor, 1942


Els cels més purs de l'any són els que fan

els capaltards de l'autumne.
Les roses són més nobles, enllaçant
un màrtir fust de columna.


Els arbres seculars fruiten amor:

palmes, oliveres, cedres.
El temps impregna del mateix sabor
les ànimes i les pedres.


-Si al nostre veire, avui, el vi té gust

de vinya bordenca i agra,
l'antic cristall guarda el perfum august
-Pàtria, el perfum que consagra.

                                           Novembre, 1942


Màrius Torres. Poesies. 1992

05 de setembre 2010

res no m'agrada tant

res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.


m'agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

L'expose dins el plat en tongades incitants,

l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del
                                          [pimentó torrat.


després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.

de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.



Horacianes, I


Per a Eliseu Climent i Rosa


Vicent Andrés Estellés. Les pedres de l'àmfora. o.c. 2, 1979