Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enfilar-se. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enfilar-se. Mostrar tots els missatges

31 de juliol 2024

Camino pels carrers

Camino pels carrers,
travesso ciutats trinxades,
llegeixo noms de pobles que conec,
m'assec sobre voreres enrunades,
m'endinso fàcilment pels carrerons de viles assolades.
Aquí hi ha la mar, neutra;
allà, l'estepa.
M'enfilo al cim d'un turó,
aterro a una plana que s'estén fins a tocar el cel,
però, en un obrir i tancar d'ulls,
tan sols veig una ombra que s'allargassa a la paret
de la meva habitació, gairebé a les fosques.
-4-




De Paisatge de mort i desolació / Natura morta


Rasha Omran, dins,


Jo soc vosaltres : sis poetes de Síria. 2019

Edició: Mohammad Bitari.

Traducció: Margarida Castells Criballés.

Text en àrab i català.

11 de maig 2024

Enfilada

Enfilada a dalt de tot.
Al cim dels manyocs de diari
que has anat arroplegant
i que fan, ara,
la teva vida fins aquí.
Al cim de tot,
amb les mans negres,
el desequilibri del paper,
el cos ple de notícies i argumentaris.


Gemma Arimany. Glatir. 2023

Pròleg de Rosa Font Massot

30 de maig 2017

La nina

l'amor és infància en si mateix. Els amants són nens. Els nens no tenen fills
                                                                              MARINA TSVIETÀIEVA 



Series fill meu
si fossis el pare
del fill de la nina
valenta que dorm
a l'heura incendiada
que creix i s'enfila
pel mur de l'espera
i que duu a coll la criatura
perquè llavors seríem germans
i de cop tots seríem la mare.



Blanca Llum Vidal. Punyetera flor. 2014

Epíleg de Sebastià Perelló.

29 de juliol 2012

Com una blonda

Com una blonda
per fortes mans teixida,
es recargola en cercles
la barana de ferro de l'escala.

Amunt s'enfila i avall
que fa baixada, dins un món
eteri, que de la matèria
més dura en fa un somni.




Montserrat Abelló, dins,


 Jocs Florals de Barcelona. 2009

20 d’octubre 2009

Mans

Sigues el meu coixí mentre la nit s'enfila
pels rostos de l'hivern.
Acompanya el meu son fins que la llum germini
als ulls del finestró.
Vetlla'm el pensament, tu que has vençut les ombres,
tu que portes als dits les ales dels meus somnis
i el pes del meu silenci al vidre de les mans.



Rosa Font. Des de l'arrel. 2009


Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2008