Roncant les cadenes desfan el captiu:
l'àncora allibera el vaixell que viu.
Sirenes a l'aire. D'altres responent.
L'aigua és calma dolça d'espill resplendent.
Dansant entre onades, la nau solca endins:
reflexos d'estrelles li fan de coixins.
El somni és de nit. I, en despertar l'alba,
torna, la sirena, a ratllar el cel malva.
La mar resta oberta, via a les Antilles;
les platges envolten el pas de les illes.
Els ports són la fita del llarg navegar,
i una barca espera per dur-nos enllà.
No permet, la sorra, que hi entri el vaixell:
el calat no deixa d'arribar al vorell.
Morena és la terra, i la raça, igual:
els rostres són negres amb ulls de fanal.
Les Antilles verdes, del mar, són banderes,
amb camps plens de flors i d'altes falgueres.
Ruixats tropicals fan la terra grassa
i els fruits van creixent amb força i amb traça.
La claror del mar fa més blau el cel,
i el cel reflecteix l'onada fidel.
Mantells de verdor de prats i de rius,
amb altes muntanyes talment gegants vius.
El peu de Colom marcat hi és encara,
mes, velles conquestes ja no imperen ara.
Ara és el present... Han passat molts anys
que enterren les llàgrimes al rec dels afanys!
Pujant dalt els cims, tot l'espai ens canta
cançons tropicals de joia i complanta.
Allà baix, al port, espera la nau
i ens mira de dins la líquida pau.
I un aire de llum i d'enyor ens banya
com quan, fa molts anys, hi regnava Espanya.
Maria-Montserrat Barnadas i Picó. Poemes viscuts. 1993
l'àncora allibera el vaixell que viu.
Sirenes a l'aire. D'altres responent.
L'aigua és calma dolça d'espill resplendent.
Dansant entre onades, la nau solca endins:
reflexos d'estrelles li fan de coixins.
El somni és de nit. I, en despertar l'alba,
torna, la sirena, a ratllar el cel malva.
La mar resta oberta, via a les Antilles;
les platges envolten el pas de les illes.
Els ports són la fita del llarg navegar,
i una barca espera per dur-nos enllà.
No permet, la sorra, que hi entri el vaixell:
el calat no deixa d'arribar al vorell.
Morena és la terra, i la raça, igual:
els rostres són negres amb ulls de fanal.
Les Antilles verdes, del mar, són banderes,
amb camps plens de flors i d'altes falgueres.
Ruixats tropicals fan la terra grassa
i els fruits van creixent amb força i amb traça.
La claror del mar fa més blau el cel,
i el cel reflecteix l'onada fidel.
Mantells de verdor de prats i de rius,
amb altes muntanyes talment gegants vius.
El peu de Colom marcat hi és encara,
mes, velles conquestes ja no imperen ara.
Ara és el present... Han passat molts anys
que enterren les llàgrimes al rec dels afanys!
Pujant dalt els cims, tot l'espai ens canta
cançons tropicals de joia i complanta.
Allà baix, al port, espera la nau
i ens mira de dins la líquida pau.
I un aire de llum i d'enyor ens banya
com quan, fa molts anys, hi regnava Espanya.
Maria-Montserrat Barnadas i Picó. Poemes viscuts. 1993
