A Els nens voladors una fada geniüda i
malcontenta atorga a la Roser de fer-ho
gravitar tot, inclosa la senyoreta, la nevera,
altres nens..., fins que la família ho converteix
en un negoci i la nena n'acaba ben tipa!
(Fragment)
Jaume Figueras. La narrativa curta al segle XX, 1993
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calders [Pere 1912-1994]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calders [Pere 1912-1994]. Mostrar tots els missatges
08 de febrer 2015
Els nens voladors
Etiquetes de comentaris:
Calders [Pere 1912-1994],
contes,
creativitat,
Figueras i Trull [Jaume 1962-],
infants,
Joma [1954-],
literatura catalana,
llibres,
volar
23 de desembre 2014
Quaranta-cinc graus sota cobert
A Guaraba, que es troba en una zona tropical,
hi ha una petita colònia catalana, com a tot arreu.
No serviria de res precisar la situació geogràfica,
perquè un cop localitzada sobre el mapa (amb
penes i treballs), Guaraba té amb prou feines
puntet propi.
(Fragment)
Pere Calders. 8 contes de Nadal, 2007
|
29 de setembre 2012
Falsa modèstia
Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que
tenia la complicació de tothom, amb una anatomia
interna composta de moltes i molt meravelloses peces.
(Fragment)
Pere Calders. Invasió subtil i altres contes, 2006
Ed.: Joan Martínez Sala
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afirmar,
Calders [Pere 1912-1994],
complicacions,
contes,
modèstia,
peces,
persones,
senzillesa
Les paraules i els fets
A vegades la gent presumim, això és innegable.
Potser és una de les petites compensacions que ens
ofereix la part difícil de la vida.
En una trobada d'amics, un d'ells no es va poder
aguantar més i digué:
-Jo no sé música, però amb un sol dit puc tocar
qualsevol melodia al piano...
Es va guanyar una certa admiració de conjunt. I una
mica d'enveja, cal dir-ho tot. Un dels contertulis,
picat, va dir:
-Doncs jo em puc ficar amb un sol peu a qualsevol
galleda.
Es produí un empat d'aquells tan angoixosos, i
sort que sempre hi ha algú que hi acudeix per
desemboirar l'ambient.
-D'acord, d'acord... -digué una veu-. En aquest
món, tots som uns solistes de poques cordes.
O, almenys, ens ho pensem...
Encara que sembli mentida, això va salvar la reunió.
Pere Calders. Un estrany al jardí, 2001
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Calders [Pere 1912-1994],
contes,
fets,
jardí,
paraules,
persones,
presumir
27 de març 2012
Tria personal
L'humor inventat ens salva
de la neurociència,
l'esmoladíssim instint,
de no saber-ne un borrall,
de la basarda.
I, la poesia euclidiana,
de la descompressió cronomètrica,
de les de mena sociable,
d'anar de corcoll i,
de tenir la geografia
com un corral.
Teresa Grau Ros, 2012
Etiquetes de comentaris:
admiració,
Calders [Pere 1912-1994],
Grau Ros [Teresa 1959-],
humor,
jardins,
llibertat,
persones,
poesia agraïda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)