Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris víctimes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris víctimes. Mostrar tots els missatges

25 de maig 2026

La bota

    En homenatge a les víctimes de la dana
    de l'octubre del 2024 a València.


On són els peus que un dia van calçar-te?
On és el riu que embolcallava colls?
On és la veu capaç d'enllustrar un salze?
On és l'amor que abrivava l'amor?

On van les flors vestides com espases?
On van els camps negats pel desconsol?
-On vas, amic, surant entre les canyes?
-Busco repòs al llit dels sequiols.

S'ha fet la nit al fons de les sabates.
Moro dos cops, dins del riu, dins del llot,
parlant tot sol mentre l'aigua m'assota
com un bergant que flagel·la un ninot.

La mort bressa un llençol que no ens enganya
quan sembra les roselles de la son:
som l'últim episodi d'una bota,
som l'última pestanya del record.


(Inèdit)


Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 78

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha

03 de setembre 2011

Paradoxa

Dels errors
La nostra precarietat
ens fa refusar tot allò
que pot vestir d'incertesa
les inestables seguretats,
encara que sigui amb la guspira
d'una tímida presència.
I ho fem amb les mateixes armes
que patim, amb la mateixa força.
És el parany
de les víctimes i botxins.





Enrico Mora Malo. Valerià oblit.1995

Premi Salvador Espriu per a Poetes Joves, 1994.