Somni viscut i somni somiat,
goig i naufragi dins el mateix cos.
Quina font de raig més fresc i profund
quan junts us hi dissoleu sense fre!
Embriagats d'imaginació
apaivagueu dia a dia la set.
Doll de l'anhel d'on salten els sentits,
s'hi abeura el sentiment de cada insomni.
Somni viscut i somni somiat,
del jo, del tu, de l'endins de nosaltres,
quan respireu conteniu el millor,
l'etern beuratge de la llibertat.
De: Viure
Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 24
Pròleg de Montserrat Rodés.
LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la
paraula naufragi.
Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la
paraula carícia.
Entro en el mar, i les onades aprenen a dir el
meu nom.
34
Gemma Gorga. Llibre dels minuts. 2006
Premi Miquel de Palol 2006.
Apuntava al fracàs, a l'enderroc,
al mal pas decisiu i al sabotatge.
Conduïa a l'estrip, a matar el joc,
a fer espai a la bèstia, a ser-ne ostatge.
Indicava verí, poca revolta,
un naufragi evident i decadència.
Convidava a l'ofec, a vida mòlta,
a desig arrestat, a violència.
Amb el nom de desert, d'explosió,
de món eixorc, parany o malefici,
s'intuïa condemna, col·lisió,
prò resulta que no, que era el solstici,
que la nit va baixar la tensió
i que res de final: era un inici.
Inèdit
Blanca Llum Vidal, dins,
38è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2023
Direcció: Maria Callís i Josep Pedrals
