Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris naufragis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris naufragis. Mostrar tots els missatges

23 de maig 2023

Foc nou

Apuntava al fracàs, a l'enderroc,
al mal pas decisiu i al sabotatge.
Conduïa a l'estrip, a matar el joc,
a fer espai a la bèstia, a ser-ne ostatge.

Indicava verí, poca revolta,
un naufragi evident i decadència.
Convidava a l'ofec, a vida mòlta,
a desig arrestat, a violència.

Amb el nom de desert, d'explosió,
de món eixorc, parany o malefici,
s'intuïa condemna, col·lisió,

prò resulta que no, que era el solstici,
que la nit va baixar la tensió
i que res de final: era un inici.


Inèdit

Blanca Llum Vidal, dins,

38è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2023

Direcció: Maria Callís i Josep Pedrals



01 de setembre 2020

Naufragi

Les ones,
bressol
    de cresta colpidora,
amaguen
    sense pietat
l'angúnia
dels crits del silenci.



Lola Casas. Blau.
 2008

Il·lustracions: Carmen Queralt

18 d’octubre 2019

Cant

Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil
i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig al naufragi.


Enric Casasses, dins,


L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre, 2018
Ed.: Antoni Tort Bardolet

26 d’abril 2014

Qui ha llençat

Qui ha llençat els vaixells
de paper al blau trencat
de l'aigua? De quin naufragi
t'escapes? Poruc, refàs
la mar per camins de l'aire.



Montserrat Rodés. La set de l'aigua. 1991