 |
Aquest blau, aquest mar
com un ull tot mirada...
L’hipnòtic blau del mar
dreçant-se, nu,
per al combat amb Déu,
de tu a tu.
El mar té llances amagades,
exèrcits preparats,
fúria de vents a les entranyes.
El mar té soledats.
El mar és sol, en soledats
abruptes com muntanyes
màgia estol de soledats
orgull del mar, orgull del sol,
orgull del vent.
Orgull de l'orgue prepotent
que sona sol.
Distintament.
Orgull de l'home amb el seu dol.
Passeig Marítim Josep Palau i Fabre (Llançà) |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris orgue. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris orgue. Mostrar tots els missatges
09 de juliol 2017
Grifeu
31 de desembre 2013
Hora tranquil·la (1)
(Jardí de presbiteri a Nuremberg)
Un núvol blanc
pel cel camina
i l'últim raig
del sol ponent
pinta la poma
i fa lluent
tota la branca.
Un violí sona molt fi
damunt el fons
sever de l'orgue.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)