 |
| Quin altar enmig del jardí els àngels us van bastir! -És esvelt i assolellat-. Té per cúpula el cel blau, l'ambient d'excelsa pau, i l'amor del Principat. 14 març 1981 Climent Peix. Poesia completa : 1928-1992, 1995 |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Huch [Jaume]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Huch [Jaume]. Mostrar tots els missatges
22 de setembre 2013
Medalló montserratí
16 de juliol 2011
De puntetes ha tornat de molt lluny.
Vine, deixa que els meus braços et donin
repòs. Atansa't, deixa que els meus besos
et donin consol.
Vine, amor meu.
Deixem-nos bressar lentament pel dolç
silenci. Deixem-nos fondre a l'atzar
dels nostres cossos fins a un nou misteri,
que ens desvetlli el demà que a poc a poc
vencem.
Vine, amor meu.
De molt lluny ha tornat per desfer tots els vels
de l'encant de la nit que et tenia adormida.
I ara has obert els ulls i es va llevant el dia.
Jaume Huch (Tentinejant, 1998)
repòs. Atansa't, deixa que els meus besos
et donin consol.
Vine, amor meu.
Deixem-nos bressar lentament pel dolç
silenci. Deixem-nos fondre a l'atzar
dels nostres cossos fins a un nou misteri,
que ens desvetlli el demà que a poc a poc
vencem.
Vine, amor meu.
De molt lluny ha tornat per desfer tots els vels
de l'encant de la nit que et tenia adormida.
I ara has obert els ulls i es va llevant el dia.
* * *
Jaume Huch (Tentinejant, 1998)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)