repòs. Atansa't, deixa que els meus besos
et donin consol.
Vine, amor meu.
Deixem-nos bressar lentament pel dolç
silenci. Deixem-nos fondre a l'atzar
dels nostres cossos fins a un nou misteri,
que ens desvetlli el demà que a poc a poc
vencem.
Vine, amor meu.
De molt lluny ha tornat per desfer tots els vels
de l'encant de la nit que et tenia adormida.
I ara has obert els ulls i es va llevant el dia.
* * *
Jaume Huch (Tentinejant, 1998)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada