El vespre desitjar, odiar l'aurora
solen, calms i feliços, els amants;
a mi el vespre em redobla els dols més grans,
l'alba és l'hora del dia que em millora:
que l'altre sol i el que el meu cor adora
sovint obren alhora dos llevants,
de llum i de bellesa tan semblants
que el cel prou de la terra s'enamora;
com ja féu verdejar aquell branquilló
primer, que al cor m'arrela sense fi,
tal que altri estimo més que jo, i millor.
Així contràries hores fan de mi;
que anheli qui m'encalma és de raó
i detesti qui em porta què sentir.
Francesco Petrarca, De Cançoner, dins,
Miquel Desclot. De tots els vents, 2004
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
25 de juliol 2011
El vespre desitjar, odiar l'aurora
Etiquetes de comentaris:
alba,
Barcelona,
batucada,
bellesa,
branquillons,
Casal d'Entitats Mas Guinardó (Barcelona),
fotografies,
millorar,
Petrarca [Francesco 1304-1374],
poesia visual,
verdejar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada