L'ànec

L'ànec nada content,
sura contra el corrent,
damunt la terra entropessa,
no pot caminar de pressa.
Si l'escarotes fuig segurament
l'ànec panxacontent.

Antoni Albalat Salanova. Quines bèsties! 1998

Il·lustracions de Gerard Miquel

La marieta

Una marieta,
llambreig de robí
troballa atzarosa
al mig d'un jardí.

Sis potes l'encasten,
la joia brillant;
l'herba l'encobria,
vermella i llampant.

De tant que m'agrada
la vull atrapar;
jugant me la poso
al palmell de la mà.

Per sempre a tothora
poder-la admirar,
a dins d'un flascó
la voldria tancar.

Però ella, que és llesta,
em fa pessigolles
i, quan no m'ho espero,
arrenca a volar.

El gripau Estanislau i altres poemes. 2017

Il.: Clara Codina i Bacardí
Text: Montserrat Boldú i Mayor
Papiroflèxia: Susana Bacardí i Mayor

El hàmster

Tèbia boleta
suau, de cotó,
quilòmetres roda
per no arribar enlloc.

La panxa, rodona,
s'afarta de poma;
el cos, petitó,
s'entafora en un racó.

El trec de la gàbia
i s'ajeu al sofà.
No entenc la veïna
que al punt que l'albira
ja es posa a xisclar:
— Auxili, una rata!

Potser en fa un gra massa,
que no n'hi ha per tant:
s'espanta, el meu hàmster,
dels escarafalls!

────────────

My hamster

My warm and soft ball, 
travells round a wheel
but never reaches a goal.
Your belly's so round!

You stuff your small cheeks
with a slice of apple.
You squeeze your small body
into the corner of the sofa.

I can't understand
why my neighbour screams
as soon as she sees you
sleeping quietly.

"Help me!, help me, please!
A rat's attacking me!"
She's exaggerating
and my poor hamster's
dying for some cheese!

El gripau Estanislau i altres poemes. 2017

Il.: Clara Codina i Bacardí
Text: Montserrat Boldú i Mayor
Papiroflèxia: Susana Bacardí i Mayor

Puput

Cresta tota ben plantada,
          plomatge d'ala ratllada
i cant que reconeix tothom
han fet que la puput sigui
un ocell molt popular
i també de gran renom.

La recita: Lola Casas

Lola Casas. Poemes i cançons : bestiari, 2001 
Il.: Sergio Mora

Aigua

Aigua matinera,
rosada del prat,
dius bon dia a l'herba
gemada del prat.

Aigua riallera
de dintre els bassals,
quan el sol et crida
te n'hi vas volant.



Núria Albó. M'ho ha dit el vent. 2009

Il·lustracions: Caterina Roca

Formiga

Ordenada i gran feinera
que amb recerca tafanera
reculls engrunes i blat
per l'hivern fred i glaçat.



Lola Casas. Poemes i cançons : bestiari, 2001
Il.: Sergio Mora

Caducifoli

Dormir.
Caure.
Voleiar.
Marxar lluny.
       Pluja constant.
       El vent bufa
            obstinat.
Viatge d'una fulla
              dins la tardor.


Lola Casas. Verd, 2008
Il.: Agustín Comotto

Naufragi

Les ones,
bressol
    de cresta colpidora,
amaguen
    sense pietat
l'angúnia
dels crits del silenci.



Lola Casas. Blau. 2008

Il·lustracions: Carmen Queralt

Amanida

Una plata
        d'enciam
ben amanida,
ben amanida.
Una plata
             d'enciam
ben amanida
       amb oli i sal.
Amb tomàquets
    ben madurs,
pebrots
i puntes d'espàrrecs,
unes rotllanes de ceba
i pastanaga ratllada.
Cogombre
tallat a dauets,
rúcula
un xic amargant,
canonges
dels més escollits
i escarola arrissada.
A taula,
el verd
      és una festa!


Lola Casas. Verd. 2008 
Il.: Agustín Comotto

Ulls blaus

És el cel que es fica a l'aigua
o és el mar que puja al cel?
A cada ull s'hi gronxa una ona,
cada ull fa claror d'estel.

Blau a dins de la pupil·la,
com el mar il·luminat
i voltat d'escuma blanca
per poder-m'hi emmirallar.



Núria Albó. M'ho ha dit el vent. 2009

Il·lustracions: Caterina Roca

Aiguamolls

Parlarem de la granota
que viu en els aiguamolls;
direm que croa bemolls
sense saber gens de nota.


         (Cançó popular catalana)




Recull de poemes per a petits i grans, 1995. 2a ed.

Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig

Il.: Nöelle Granger

L'oreneta

     Davant genteta
potser poruga, arraulideta,
     ella és qui diu:
–So més, so més que una oreneta:
jo so l'estiu!



Josep Carner. Museu zoològic. 1998

Il·lustracions: Lluís Farré

El ball de les sabates

He arribat corrents amb vambes
      i he ballat unes sambes.

        Amb sabates de xarol
       sembla que vagi de dol.

      Després he dut espardenyes,
         i  si sardanes m'ensenyes?

      Ara que si em poso esclops,
         potser sentiu alguns cops.

      Amb un bon parell de botes
          podria ballar-les totes.

     Són vermelles les sabates?
     Doncs d'aquí ja no t'escapes.

    Amb uns dits com unes panses
          ballaràs totes les danses!



Núria Albertí. S'obre el teló: sabates en acció, 2010
Il.: Cristina Losantos Sistach

Llibre

Llibre, company fidel,
amb tu viatjo
fins a tocar la vora del cel!




Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç. 2018

Il·lustracions: Gibet Ramon

Teclat de piano

Blanc i negre
          (negre i blanc)
juguen a transformar-se
en una Rapsòdia en blue.




Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç. 2018

Il·lustracions: Gibet Ramon

Receptes vegetals

Amb les fulles del til·ler
es perfuma el ximpanzé.

Amb fulles de la pomera
ja arriba la primavera.

amb fulles del codonyer
brilla el barret del barber.

Amb les fulletes del pi
es fa l'ombra del camí.

Amb fulles de la perera
el mal fuig del lloc on era!




Antonio Rubio. Versos vegetales. 2001


I traduïda al català per Vanesa Amat, dins,

Quin embolic! poemes, contes i altres textos per llegir rient. 2019

Il·lustracions: Morad Abselam

Divertiment

Airet del matí,
cabellets de seda,
plomissol de niu,
farem rotllo, rotllo.
    Qui plora?
    Qui riu?
Picarol d'argent,
saltiró de pluja,
volveta de neu;
capseta tancada,
el secret de dintre
serà teu o meu?



Joana Raspall. Amb sabates de molsa : poemes amb sentiments, 2018

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Pere Martí i Bertran

Trolls

Gegants
    corpulents.
Feres
    desmesurades
        de sang negra
i perversió
          infinita.

La llum
de la intel·ligència
us esquinça
  l'armadura
             sinistra
i us transfigura
en pedra
    sense esperança.



Música i poemes per a petits monstres. 2007

Text: Lola Casas
Il·lustracions: Mercè Canals

Sol d'hivern

Quin dia tan fred!
El sol ha deixat
tot el seu ardor
al si de la terra
que el té enamorat.

Una gran fillada
d'ells dos naixerà.

Quan rica d'abrils
la terra floreixi,
amb quina esplendor
la il·luminarà.


Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia

Nena adormida

Tu que en dolç bressol
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?

Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.

Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.



Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013

Il.: Ignasi Blanch
Pr.: Carles Duarte
Ed.: Mercè Ubach