Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clapés [Antoni 1948-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clapés [Antoni 1948-]. Mostrar tots els missatges

26 de juliol 2023

Escriure

Escriure, fer-se centre de la mirada de l'altre: una mirada que tracta
d'hostatjar-se enllà de les platges del somni; un altre que és l'espill on
es reflecteix un alè creador.
Abandonar el jo, esdevenir l'altre. Afixar una veu, dibuixar el codi
secret, xifrat —potser imprenetrable— de l'altre que hi ha en mi.
Escriure, tan sols, per a l'altre —aquell que espera aquesta escriptura.
No pas un altre com ara jo, sinó un altre que no soc jo: alteritat de
l'escriptura.



Tagrera. De l'escriptura, del silenci


Antoni Clapés. No cal repetir aquest instant : (obra reunida II, 1982-1997). 2022

Pròleg de D. Sam Abrams

30 de juny 2023

Perquè dir res

Perquè dir res sobre allò que ja coneixem o sobre afanys quimèrics?
A la fronda dels bedolls, vora el riu, m'he aturat a escoltar el silenci.

I he sentit parlar el silenci.




El laberint del cal·lígraf, VI


Antoni Clapés. No cal repetir aquest instant : (obra reunida II, 1982-1997). 2022

Pròleg de D. Sam Abrams

15 de juny 2023

El gest parla

El gest parla en baixa veu, fregant, amb les puntes dels dits, el silenci
de les paraules.
Una escriptura immaterial, que en desvela la bellesa oculta.
Marinada que ondeja bladars, cap al tard.


El laberint del cal·lígraf, XVI



Antoni Clapés. No cal repetir aquest instant : (obra reunida II, 1982-1997). 2022

Pròleg de D. Sam Abrams

10 d’abril 2022

Música del poema

Música del poema
música de la idea.

Un poema és tota
l'obra:
           la teva obra
que escriuen
tots els jo
que hi ha en tu.



Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records (obra reunida, 1989-2009). 2020

Epíleg: Víctor Sunyol

21 de desembre 2020

Que la paraula

Que la paraula (poètica) et posseeixi.
Que la llum del poema (t')arrabassi qualsevol indici de sentit.
Que dins teu neixi el mot que conté tots els mots.
Que brolli l'enigma  ―  que brolli el poema.



Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records : (obra reunida, 1989-2009), 2020

Epíleg de Víctor Sunyol

27 de novembre 2020

la mirada

la mirada et transporta fora de tu — enllà de tot
aquest esclat de llum prové d'un enllà
del qual no en coneixes res

i escrius — i t'escrius


com si tot en depengués



Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records. 2020
Epíleg: Víctor Sunyol

30 de novembre 2019

Confondre's amb la neu

Confondre's amb la neu:
             ser floc que el migdia ha de tornar líquid.


Confondre's amb el paisatge;
             esvanir-s'hi per perdurar.



Antoni Clapés. Pluja, 2015

19 de maig 2018

Amb mots trobats

Amb mots trobats
basteixo a poc a poc
una fràgil, efímera casa
de parets transparents.

Poemes que algú, potser
                                       habitarà un dia.





Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà. 2017

Pròleg de Marc Romera

05 de maig 2018

com una rosada

com una rosada de silencis
          damunt els camps margenats amb pedra seca
com un ídol foragitat
                    del cor dels homes sensibles

com un silenci en què tot parla



(en el silenci
                     sempre ets a casa.)



Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà, 2017
Pr.: Marc Romera

14 d’abril 2018

caminar

caminar per les vies que obre el poema
dir l'endins i l'enfora — la durada — la vida lenta

gosar assolir al cim
           i preguntar-se
                      què hi havia sota la boira.







Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà. 2017

Pròleg de Marc Romera

14 de gener 2017

Segueixes un itinerari

Segueixes un itinerari
ple de revolts, d'artificis,
sense saber on et mena.
Voreges límits
- limiten, de debò, els límits? -
fins a adonar-te que el camí
només existeix en la ment,
el portes a dins: el dius
amb mots, amb silencis,
amb allò que escrius.

El camí el fas i et va fent.


Antoni Clapés. In nuce, 2000

A la coberta "Immenso es el silencio" 
85 x 8 cm, 1999 de Kirsa Andreasen

Epíleg de Víctor Sunyol

24 de febrer 2013

Sento créixer la companyia

Sento créixer la companyia
en els meus poemes
que tu escrius
en llegir-los.



Benet Rossell, Antoni Clapés. Un sol punt. 2009

05 d’agost 2012

ser-hi /ser-ne

en el trasbals de la mirada en mirar el món, allargar el moment de suspendre
la raó, fer-ne moment etern. I la mirada s'alça, autònoma, i es fa. I fa el món.

en un àmbit on la raó no ha entrat encara, però hi senyoreja la veritat.



Fragment


Víctor Sunyol, dins,


Antoni Clapés. L'arquitectura de la llum. 2012

31 de gener 2010

La llum primera

La llum primera
anomena el món
eixit de la tenebra:

diu pedra
a la pedra, om a l'om,
turó al turó.
Llum a la llum.

La llum darrera.



Antoni Clapés. Alta  Provença. 2005