amb mirada serena
de l'espai on habitava l'altivesa
del món.
Plaquette publicada per a l'acte del dia 11 de març de 2023.
[homenatge a
Joan Guinjoan]
Si recorrent la nit fosca
el camí cada vegada se't fa més feixuc
i et sembla que només hi ha ombres
gira la teva mirada enrere
i veuràs que veritat i bellesa
són una
i t'acompanyen
aferrades com tronc i escorça.
I en el petit oratge de l'albada
sentiràs l'herba mormolar
una antiga cançó, potser una pregària,
adreçada a la llum naixent.
Perquè l'afany de viure
amb plenitud només s'acompleix
en el desig de veritat
perdurable.
Poema inèdit
Antoni Clapés. Un instant que perdura : fragments de vida i obra d'Antoni Clapés. 2024
Publicat d'acord amb el col·lectiu Gens Poetica i amb Antoni Clapés.
Obres d'art: Alícia Casadesús
Escriure, fer-se centre de la mirada de l'altre: una mirada que tracta
d'hostatjar-se enllà de les platges del somni; un altre que és l'espill on
es reflecteix un alè creador.
Abandonar el jo, esdevenir l'altre. Afixar una veu, dibuixar el codi
secret, xifrat —potser imprenetrable— de l'altre que hi ha en mi.
Escriure, tan sols, per a l'altre —aquell que espera aquesta escriptura.
No pas un altre com ara jo, sinó un altre que no soc jo: alteritat de
l'escriptura.
Tagrera. De l'escriptura, del silenci
Antoni Clapés. No cal repetir aquest instant : (obra reunida II, 1982-1997). 2022
Pròleg de D. Sam Abrams
Perquè dir res sobre allò que ja coneixem o sobre afanys quimèrics?
A la fronda dels bedolls, vora el riu, m'he aturat a escoltar el silenci.
I he sentit parlar el silenci.
El laberint del cal·lígraf, VI
Antoni Clapés. No cal repetir aquest instant : (obra reunida II, 1982-1997). 2022
Pròleg de D. Sam Abrams
El gest parla en baixa veu, fregant, amb les puntes dels dits, el silenci
de les paraules.
Una escriptura immaterial, que en desvela la bellesa oculta.
Marinada que ondeja bladars, cap al tard.
El laberint del cal·lígraf, XVI
Antoni Clapés. No cal repetir aquest instant : (obra reunida II, 1982-1997). 2022
Pròleg de D. Sam Abrams
Música del poema
música de la idea.
Un poema és tota
l'obra:
la teva obra
que escriuen
tots els jo
que hi ha en tu.
Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records (obra reunida, 1989-2009). 2020
Epíleg: Víctor Sunyol
Que la paraula (poètica) et posseeixi.
Que la llum del poema (t')arrabassi qualsevol indici de sentit.
Que dins teu neixi el mot que conté tots els mots.
Que brolli l'enigma ― que brolli el poema.
Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records : (obra reunida, 1989-2009), 2020
Epíleg de Víctor Sunyol
la mirada et transporta fora de tu — enllà de tot
aquest esclat de llum prové d'un enllà
del qual no en coneixes res
i escrius — i t'escrius
com si tot en depengués
Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records. 2020
Epíleg: Víctor Sunyol
que tu escrius
en llegir-los.