Estenc la mà: el buit que la desmesura esborra
entre dos cossos i la runa,
la llum, el nacre, la boscùria,
i l'arrel del teu ventre al meu ventre consumida.
De: I. Vol de cendres
Jaume Pont. Vol de cendres. 1996. P. 11
Estenc la mà: el buit que la desmesura esborra
entre dos cossos i la runa,
la llum, el nacre, la boscùria,
i l'arrel del teu ventre al meu ventre consumida.
De: I. Vol de cendres
Jaume Pont. Vol de cendres. 1996. P. 11
Molts infants ensopits, de bon matí,
suren per la ciutat, i el seu entorn,
amb la mare o el pare, que, apressats,
els porten a algun lloc que desconec.
(A casa els avis o a la guarderia,
probablement.)
Viatgen en cotxet
o en motxilles petites de colors.
Es fa difícil de baixar l'escala
del metro, amb un cotxet de criatura.
Temps estrany, de viatges infantils,
de moviments de gent amunt i avall
frenètica i nerviosa.
Tot va bé,
La gent es mou, vol dir, doncs, que té feina
i que pot anar fent, i pagar un pis,
durant vint o trenta anys, perquè cal viure.
Com seran uns infants tan viatgers
quan siguin grans?
Vaixells en la tempesta,
nòmades, inquiets, ocells de pas?
Potser més d'un escollirà la pau
d'un pis que els pares van pagar amb esforços
gràcies als seus viatges matinals.
I rere els vidres d'aquell pis, antic,
sense ambicions, tranquils i sedentaris,
contemplaran una ciutat immensa
que jo ja hauré perdut per sempre més.
De: Passeig
[Aquest recull de poemes va rebre el premi 'Hilari d'Arenys' l'any 2004]
Júlia Costa. La pols dels carrers. 2005. P. 21-22
Il·lustracions de Bernat Borràs.
Crec en el nom del meu pare
i sobretot crec en el nom de la meva mare,
crec en el dia
i sobretot crec en la nit,
crec en les indefinicions del Diccionari General de la llengua Catalana,
crec que el color de les flors
no és el color de les flors
ni és el color,
crec en la mort i crec en el somriure,
crec en la Via Làctia
i en les aurores seminals,
crec en la desesperança,
crec en el càlcul infinitesimal,
crec en els llops i crec en els anyells,
crec en l'atzar, que és com no creure en res,
crec en els virus i crec en els microbis,
crec en alguns poemes,
crec que la set és el nostre baptisme,
crec que la por mata la llibertat.
No crec en mi
però crec en el que escric.
Crec que demà és un dia d'ahir.
Crec que un final és un final, un punt.
De: Magnicidi (2022)
Eduard Sanahuja
Es troba en el llibre:
Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 73
Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.
Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.
Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.
Casa teva era un camp de batalla;
il·lesos i ferits compartien taula.
I la pica plena, com la lluna.
De: Volen ombra.
Montse Aldrufeu Vinardell. He esponcellat els versos com si fossin dàlies, pare. 2022. P. 83
Il·lustracions de Montse Aldrufeu Vinardell.
"Un pròleg de parets blanques, eixides i pètals" de Teresa Pera i Hospital (Vilassar de Mar, agost del 2022). P. 11
Escolt el blues de la solpostada.
Les seves notes són orfebreria.
Són efluvis, ecos llunyans
i amorosos dels pares.
¿Qualcú condescendent, qualque música
els deu agombolar mentre caminen
a les palpentes pels deserts de no-res?
Antoni Vidal Ferrando. Si entra boira no tendré on anar. 2022
Premi Carles Riba 2021.
«Mentre tu dorms.»
Miquel de Palol
Mentre tu dorms
el documental del bucle etern
de la verdor i la dona
repeteix «mentre tu dorms»
während du schläfst...
de la bondat total i absoluta que
conec
Mentre tu dorms
jo ja no soc aquella poeta
del Daddy nefast a matar
während du schläfst 一mentre tu dorms
travesso l'estranyesa
mein Vater 一pare meu
d'envellir deu anys en un mes mentre
tu dorms一
També es troba a:
«Per què sempre en nom del pare?»
Sobre el pare i el patriarcat
Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023. P. 49-50
Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.
Pròleg de Meri Torras Francés.
Fa un dia rúfol, avui.
La petita es neguiteja,
es belluga, es remou,
massa hores engabiada.
«Juga un xic», li diu el pare.
Se'n va cap a la cuineta
sense ni mica de ganes
de fer sopes per a la nina,
i encara menys de banyar-la.
Tombada sobre l'estora
amb la pluja per companya,
entre un escampall de llibres,
tria aquell que més li agrada.
Treu de sobte el caparró
per preguntar-li a la mare
si llegir també és un joc.
Què li diríeu, canalla?
Surts a jugar?. 2018
Text de Núria Freixa Domènech.
Il·lustracions de Sofía Lana Martín.
Pròleg d'Isabel Ortega Rion.
Algun vespre, tardíssim,
penso què pensaran
els fills dels nostres fills
allà a sota del mar
sobre el canvi climàtic.
Roc Casagran. L'abraçada que. 2022
I després dels esclafits de l'estiu, com si s'hagués
de deixar anar del calze una rosa es vincla sobre
un fons negre una tarda inclement de novembre.
La pell encara rosada i groga dels pètals és plena
de taques i un perfum endolcit, com de vellut, es
desprèn discretament de la corol·la mentre el fred
ha començat a rostir-ne les vores. Diu que s'acosta
un altre hivern i ara el pare ja no hi és. Batega en
silenci al cor del temps. Són llargues les nits i ja
fosqueja.
De: Els traus infinits
Ricard Garcia. Les hores ferides. 2025
Epíleg de Ramon Moix Camps.
XXVI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2024.
Si la vida és un regal,
el regal és el present
i viure'l estimant tant
com el molí estima el vent.
Roc Casagran. L'abraçada que. 2022
Volem deixar d'estimar-vos, amics
de l'escola, companys de feina. Pares:
ens agrada imaginar com decebre-us,
amagar-nos després, en el consol.
Comptar quantes vegades són enganys,
i quins de vosaltres ens descobriu.
Permetre escapar tot el que hem après.
Fundar una pròpia, única, lògia.
Anna Pantinat. Construcció de la nit. 2013
14è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors, 2012
També es troba a:
«Per què sempre en nom del pare?»
Sobre el pare i el patriarcat
Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023
Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.
Pròleg de Meri Torras Francés.
en la part més desesperada de desembre
vam clavar una tija d'ametller a la terra i,
contra tot pronòstic, va agafar.
no li va importar ser més petita que la gebrada,
i arribat el seu temps, va florir.
així tu.
——————————————————
no máis desesperado de decembro
espetamos unha vara de amendoeira na terra e,
contra todo prognóstico, prendeu.
non lle importou ser máis miúda que a xeada,
e chegado o seu tempo, botou flor.
así ti.
María Lado. Ós, mama, sí?. 2024
Traducció de Sònia Moya Villanueva.
Edició bilingüe. Text encarat gallec-català.
...Però la durada
no està relacionada amb l'amor sexual.
Pot, de la mateixa manera,
abraçar-te en l'amor que professes contínuament al teu fill.
I aquí tampoc necessàriament en les carícies,
els amanyacs i els petons,
sinó, ara també, fent marrada per les coses incidentals,
pel camí ral que passa per un altre lloc!
El servei d'amor
amb què, en bé del teu fill,
el deixes tranquil:
la durada amb el teu fill
qui sap si es revifa
en els moments que l'escoltes amb paciència,
en el moment que tu,
amb el mateix gest delicat
amb què fa una dècada
penjaves al penjador
l'abric blau amb caputxa «talla infantil»
ara penges en un penjador del tot diferent
en una ciutat del tot diferent
la caçadora de cuiro marró «talla adult»;
la durada amb el teu fill
et pot assaltar
cada vegada que, tancat des de fa hores a l'habitació
amb una feina que a tu et sembla útil
sents en el silenci el complement que encara et falta
perquè tot estigui bé,
sents el soroll de la porta que s'obre,
signe de la tornada a casa,
que en aquell moment, a tu,
el més sensible al soroll de tots els sensibles al soroll,
si estàs pel que has d'estar
et sona com la més bella de les músiques.
I la durada amb el teu successor
la vius potser amb més força
quan et fas invisible:
quan el segueixes amb la mirada, d'amagat, en el seu camí de cada dia;
avances l'autobús on ha pujat
per veure passar
entre la sèrie de desconeguts de la finestra
l'única cara coneguda,
o simplement te l'imagines de lluny,
entre els altres, protegit pels altres,
respectat pels altres,
entre la gentada del metro.
Per a aquests moments de durada
el poema es permet un verb especial:
et constel·len.
Fragment entre les pàgines 34 i 39.
Peter Handke. Poema a la durada. 2015
Traducció de Marta Pera Cucurell.
Text en català i alemany.
Compra cebes,
recull
els ossos
dels somnis que
van morir-se
fa deu anys.
Fes neteja.
Plega roba
i apariona
els mitjons i
la singlada
dels teus pares.
Espavila't.
Planxa i guarda
precs de plom.
Fes bugada.
Treu la pols
als enganys llantiats.
Fregaràs
soledat
no volguda.
Jo ara travesso la porta
que separa
l'úter del taüt
de la terra més ferma.
De: Meren Gómez Benicasset.
Gemma Casamajó i Solé. Terra campa : vida i mort de la família Farràs Montardit. 2014
Pròleg de Francesc Parcerisas.
Il·lustració: Rosa Vicent.
V Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2013.
També es troba a:
Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023
Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet
Pròleg de Meri Torras Francés.
Vine, nen,
queda't amb nosaltres,
als pares, saps?,
els cal rondar sols aquesta nit.
Ells, saps?, necessiten
contar-se coses que ja saben.
Soparan, ballaran i potser
agafats de les mans
es miraran com abans d'obrir tu els ulls.
La música els durà
on es van trobar un dia
i varen fer promeses
i parlar de tu
sense conèixe't.
Vine, nen,
que els pares avui
han de renovar juraments
agafats de les mans.
Joan Asbert. Poesia en models. 2015
Premi Grandalla de poesia, dotat per Crèdit Andorrà,
de la XXXVII Nit Literària Andorrana, 2014
en algun lloc, un sol. més avall, uns nois bruns
com el sègol s'insulten les mares i juguen a bàsquet, salten
dins de l'aire i s'hi queden. uns nois es converteixen en llunes
noves, foscos com genives, supliquen a l'aigua d'un blau
d'hematoma que s'alci, almenys que es remogui, almenys
que els torni un parell de pares ofegats. no començo.
la història és el que és. ja se sap el que ha fet.
mal gos. mala sang. mal dia per ser un noi
del color d'un juliol ben viscut. però aquí, ni a la terra
ni al cel, no ens recordem de les camises blanques
fetes vestits de robí. aquí, no hi ha llengua
per dir policia ni llei, res que es pugui dir blanc.
si nevés, la neu cauria negra. sisplau, no digueu que som
morts, digueu que som vius en algun lloc millor.
quan resem diem els nostres noms.
quan anem a comprar caramels, tornem.
Danez Smith, dins,
38è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2023
Direcció: Maria Callís i Josep Pedrals
Traducció de l'anglès: Toni R. Juncosa
La infancia es el período más largo de nuestra vida.
Ana María Matute
No puc escriure res
del primer any.
Què deuria somiar?
Bebè amanyagat
passant de mà en mà
fins al tebi bressol.
Se'm van quedar els pares
i, a poc a poc —sembla mentida—,
també varen aprendre'm a estimar.
Tots hem estat cigró,
boca que mama,
ungles de gelatina.
No tinguis por
si veus passar les ombres.
Ja tindràs temps de destriar
els colors.
Sílvia Bel Fransi. Lluíííís. 2015
Pròleg d'Àstrid Bierge.
Fotografies de la coberta de Sílvia Comes.