L'abisme em reconeix.
Els meus extrems el reconeixen.
Als marges del jo
hi guardo
els amants prohibits i la força
imantada que m'hi llança.
Realitats com coves sepultades.
Amoroses curacions.
Hi ha secrets que,
si fossin compartits,
serien miracles.
Jo soc la filla de la poeta,
jo soc la germana de la poeta,
jo soc la mare de la poeta,
jo soc l'àvia de la poeta,
i la besàvia, i la rebesàvia
i la seva rerebesàvia,
jo soc l'amiga de la poeta,
jo soc l'amant de la poeta.
Jo no soc la poeta,
jo soc el subjecte del poema.
Jo soc la no-poeta,
jo no escric.
Jo tinc un destí més alt:
jo soc l'esquelet del poema.
Anna Gual. Les ocultacions. 2022
Premi Miquel de Palol 2022
Pòrtic d'Antònia Vicens
Epíleg de Dolors Miquel
És evident que una persona
que escriu sempre és un ocell.
O coneixes
alguna persona
que escrigui i que,
al mateix temps,
no voli?
Vam créixer
tot ajuntant
partícules en descomposició.
Ara entrellacem
les extremitats
per formar un ser múltiple.
Des del microscopi
veig com l'instint governa
el meu cos.
Acceptar que hi ha un ésser viu
creixent a dins d'un altre
és entendre que l'energia em pertany.
Anna Gual. Ameba. 2020
Il·lustracions de Gala Pont.
Epíleg de Caterina Riba.
Vaig voler tocar una alga
per saber-ne la textura
i és més humana del que em pensava.
Abraçant-nos mútuament vam descobrir-nos
l'espinada.
O el que és el mateix:
Abraona't al balcó
per contemplar-te l'ànima.
Sempre en descens
fins que us trobeu.
Anna Gual. Símbol 47. 2015
Il·lustracions: Ana Cabello
Epíleg: Esteve Plantada
