Somni viscut i somni somiat,
goig i naufragi dins el mateix cos.
Quina font de raig més fresc i profund
quan junts us hi dissoleu sense fre!
Embriagats d'imaginació
apaivagueu dia a dia la set.
Doll de l'anhel d'on salten els sentits,
s'hi abeura el sentiment de cada insomni.
Somni viscut i somni somiat,
del jo, del tu, de l'endins de nosaltres,
quan respireu conteniu el millor,
l'etern beuratge de la llibertat.
De: Viure
Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 24
Pròleg de Montserrat Rodés.
