Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 de juliol de 2014

27 de juliol de 2014

Com una mare

They put me here to try to make the world better
Com una mare
de braços llargs i amples
m'acull el vespre.



Per als meus visitants

              55

En una pausa de la pluja
he recollit
una mica de julivert silvestre
perquè l'assaboreixis
durant la teva visita.




Daigu Ryokan. Gota de rosada en ..., 2001

Flauta del tòtil:

Flauta del tòtil:
La teva melodia
el somni vetlla
de la frescor amiga
en les hortes redoses.



RL 8 - 1952, p. 149



Rosa Leveroni, dins,

Flors vora el riu, la lluna reflectida

Fürther Stadtpark bei Vollmond
                                (De l'Emperador Iang-Ti)

Llis, immòbil en el vespre és el riu, cinta encantada.
Primavera bada totes ses colors en la marjada.
           Una ona hi ha tot d'una
           que s'emporta avall la lluna,
i ve lenta la marea amb son noli d'estelada.

Josep Carner. Lluna i Llanterna, 1935

26 de juliol de 2014

Vora la mar

Vista de la Costa del Maresme, des d'Alella
Al cim d'un promontori que domina
           les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
           me'n pujo a meditar.

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
           contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
          m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles
          me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en ellles
         mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes
          que m'ha aterrat lo vent,    
amb ses torres i cúpules altives
          de vori, d'or i argent:

poemes, ai! que foren una estona
          joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
          per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
          en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
          del sol al primer raig:

idees que m'acurcen l'existència
          duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
          l'emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen
          les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
          digueu-me, què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia
           tinc de rodar al fons,
per què, per què, enganyosa poesia,
           m'ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena?
          Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
          los escriuré amb estels?



Jacint Verdaguer (10.01.1883), dins,

Nova antologia de poesia catalana, 2013

XXXI Com sé que el món és així

Guinardó (Barcelona)
        (Tao, LIV)

- Com sé que el món és així?
- Conreant l'harmonia interior,
   essent el que un és.
   Arrelant,
   essent poble.

  Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004

24 de juliol de 2014

79. El bambú magnífic

Garden Bamboo per mrhayata a Flickr
A casa nostra
brota un bambú magnífic
vora l'entrada:
que estiu i hivern, tothora,
ens sigui bon refugi.



(Fragment)


Contes d'Ise, 2005

I tot s'arbora:


I tot s'arbora:
el xiprer, l'olivera,
la veu de l'ona
que s'escampa al migdia
i la nostra esperança.


Maria Rosa Font i Massot. Tres notes i el silenci, 1989




Mala herba (2)

150 Years of Library Service
La llum del carrer entrava per la finestra i il·luminava
feblement l'habitació. Vaig recórrer amb els ulls les parets
familiars i els angles i línies que formaven, els munts de
llibres i les làmines que es trobaven entre ells. Al defora,
la nit avançava. Lluny, molt lluny, hi havia moltíssimes
persones que m'eren importants. Existeixo, doncs; sóc
viu i he de continuar vivint. Vaig començar a sentir-me
més ple, experimentava el desig d'actuar -però al cap
d'una estona em vaig tornar a adormir.

(Fragment)

Séan Golden i Marisa Presas
La Floresta, tardor del 1993

Lu Xun. Mala herba, 1994

23 de juliol de 2014

Relectura

Oh really?
Qui rellegeix Drummond és sempre un altre.
Mateixos ulls que guanyen, cada cop
lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle.
Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició
ateny inesperat matís a la punta del vers lliure:
drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu
fins i tot quan de cor ressona, llibre obert
que inaugura, il·luminant de forma diferent
el sentit de la pàgina de la vida en trànsit
les entrades que van del matí porós a la nit emparedada.
Drummond divergeix, dispara, divaga, divers
línia a línia, movent el seu traçat, d'acord
amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada.

Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006), 2007

20 de juliol de 2014

L'art dels versos

Apeadeiro de Alpedrinha, 2009.04.11
Tota la ciència és aquí,
en la manera com aquesta dona
de les rodalies de Cantão,
o dels camps d'Alpedrinha,
rega quatre o cinc solcs
de cols: mà precisa
amb l'aigua,
intimitat amb la terra,
obstinació del cor.
Així es fa el poema.



Eugénio de Andrade. Ran del dir, 1994

18 de juliol de 2014

Matí feliç

Petits navegants
                       Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu


M'aixeco tard, esmorzo
fruita i torrades i cafè,
mantega i melmelada.

Vaig al mercat, compro tomates,
mongetes tendres i un cap-roig.
Torno a casa i ho endreço.

Ara sóc vora mar, al xiringuito.
Mentre em bec una canya
de cervesa glaçada, contemplo

com van d'aquí d'allà,
sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,
les veles ocioses.
                         I escric.




Narcís Comadira. Lent, 2012

13 de juliol de 2014

A vós, Dona Verge Santa Maria

Mar Mousa Church per Hovic - Churches Album a Flickr
             (versió moderna de Climent Forner)

A vós, Dona Verge Santa Maria
es dóna tot qui es vol enamorar
de vós tan fort que ja res no voldria,
si vós no hi sou, desitjar ni estimar;
          car tot voler milloraria
          sobre tot altre que no sia
el vostre amor, vós mare de l'amor;
qui no us estima cau en desamor.



(Fragment)


Ramon Llull, dins,

12 de juliol de 2014

Em preguntes del silenci

Sin título
Em preguntes del silenci
jo dic
        amor meu tu què saps
        de l'eco del silenci
        com em pots demanar paraules
                                          i temps
        si només el silenci permet
        a l'amor més net
        alçar la veu
        en la remor dels cossos

Ana Paula Tavares, dins,


10 de juliol de 2014

III Personals

Symphonie.
Viure? Si al Cosmos
la vida no fos útil,
quina estafada!

Joana Raspall. Batec de paraules, 2013

En una nit tranquila

Statue of Moon Goddess
La lluna dexa caure una claror mólt viva
al davant del meu llit,
y jo dubto un instant si no es blanca gelada
lo que veig brillâ axí.

De sobte axeco el cap y contemplo la lluna...
Torno a abaxar el cap y penso en mon país

Li-Tai-Pé, dins,



Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925

Poesia xinesa


Respecte a la concisió en sí, es una qualitat
altament estimada dels poetes xinesos, lo qual
fa no tan solament que cada vers sigui just,
precís, desprovehit de la faramalla ab que solen
embutir els seus versos els poetes europeus, sinó
que fa ademés que les composicions xineses
siguin en general de curtes dimensions; gracies
a lo qual aquexes composicions, lluny de fatigar
al lector, l'impressionen vivament y se li graven
ab gran facilitat en la memoria.



(Fragment del preàmbul)


Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925

9 de juliol de 2014

Arribades

Quan arriben les alegries,
Cal donar-ls la mà,
       les dues mans,
i una gran encaixada.

Omplir l'aire
de la substància,
del joc feliç del moment.
De la circumstància,
d'un moment irrepetible,
i de sentir-se feliç.




(Fragment)



Mª Josepa Ribera Vallès. En cru (1990-1996), 1999


7 de juliol de 2014

La poesia de Gaspar Jaén

With a touch of red
La poesia de Gaspar Jaén s'alça amb versos fets de palmeres
amb una necessitat d'expressar amb contenció i radicalitat,
amb calidesa i contundència, amb la paraula viva i la cisellada,
unes vivències íntimes, en un temps i un país, amb una
necessitat expressiva que troba el seu semblant en la poesia
d'Estellés. Perquè generacions futures, potser més lliures,
sàpien d'unes veus, d'uns entre tants ciutadans de dúctil
territori, que cantaren l'instant i el temps. Com ens ensenyà
Hölderlin: "Was bleiber aber, stifen die Dichter. Allò que
queda, però, ho funden els poetes." 



[Fragment]


Alexandre Bataller Català, dins 
Reduccions, núm. 95

5 de juliol de 2014

Al matí

tendir a emprar el temps
a tota plana
tenir ganes de pronunciar-se
sobre la democràcia
el valor probablement compost
de pluges passatgeres
a la punta dels dits una mica de tinta i dels altres



Nicole Brossard. Instal·lacions, 2005
Tr.: Antoni Clapés

Llengua dels versos

Llengua;
llengua de la parla;
llengua rebuda llavi
a llavi; bes
o síl·laba;
clara, lleu, neta;
llengua
de l'aigua, de la terra, de la calç;
materna casa de l'alegria
i de la tristesa;
dansa del sol i de la sal;
llengua en què escric;
o abans: parlo.



Eugénio de Andrade. Ran del dir, 1994

Una lectura del llibre

Praça do Ferreira - Fortaleza/Ceará
Obre la coberta que pot ocultar l'espasa
la falsa portada, la portadella, la portada
el títol, el nom, ara en majúscules
que ja és l'índex d'allò que es llegirà i imaginarà:
cada pàgina girada és el més pur
moviment del pensament que troba
en aquesta superació la seva millor imatge.
No és en el clar i obscur de la interlínia
que l'autor i el lector es confonen:
l'un d'una banda, l'altre de l'altra
de la reixa del text-qui hi ha a dins
o a fora?-fins que la coberta es tanqui.

Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006), 2007

92

Fioritura in Alpeggio
porto el teu cor amb mi(el porto en
el meu cor)mai no me'n separo(a tot arreu
on vaig hi vas tu,estimada;i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva,amor meu)
                                                                  no temo
cap fat(perquè tu ets el meu fat,vida meva)no
    anhelo
cap món(perquè preciosa tu ets món meu,veritat
    meva)
i tu ets tot allò que ha significat sempre una lluna
i tot allò que sempre el sol cantarà ets tu

vet aquí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l'arrel de l'arrel i el brot del brot
i el cel del cel d'un arbre anomenat vida;que es fa
més alt del que l'ànima pot esperar o la ment pot
   amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles

porto el teu cor(el porto en el meu cor)

e.e. cummings. (a)poemes antologia poètica, 2007